Fa un any, a la rambla Ginjolers, prop del carrer Puig Rom, es trobava una construcció envoltada per una vella tàpia que ocultava una part de la història de Roses: els antics safaretjos.
El 24 de maig de 2010, al bloc de l’ACP vam presentar la proposta de recuperació i remodelació d’aquest vell edifici (cliqueu aquí). Una setmana més tard, el govern municipal fa arribar als mitjans de comunicació la seva proposta.
En el nostre escrit dèiem que l’arquitectura interior dels safaretjos és un exemple de dignitat i proposàvem en els comentaris posteriors a la publicació de la proposta municipal, i a més dels treballs propis de la restauració de l’existent, es posessin en crisi alguns dels elements que aquest projecte municipal exhibia:
1 . En un espai públic ha de fugir-se de la creació de parets i racons pels problemes evidents d'higiene i seguretat.
2 . L'actuació arquitectònica ha de ser molt respectuosa amb l'edifici a rescatar i rehabilitar doncs aquest ha de ser l'únic protagonista. Se li ha de realçar però no trepitjar el paper principal que ha de tenir. Quan estigui acabada l'actuació no ha d'haver-hi dubtes de si és un edifici nou o la restauració d'un antic. Realment, ara no hi cap dubte: és un edifici nou, i no tan sols sembla un edifici nou sinó que pràcticament no es veu, des de fora, l’estructura original.
A juliol de 2010, el govern local organitza una reunió a l’ajuntament a la que són convidats els tècnics de Roses. El propi Ajuntament proposa un concurs d’idees que no s'arriba a fer.
Al bloc de l’ACP es va produir un interessant debat. Al final, crec que tots estàvem d’acord en “conservar l'estructura essencial, la seva senzillesa, la seva transparència (per seguretat, per higiene i per respecte) i el seu protagonisme”. Res de tot això s’acompleix actualment en aquesta edificació quasi acabada ja que la construcció actual és idèntica al projecte municipal presentat als mitjans de comunicació al juny del 2010 amb una dificultad afegida: no hi ha fotografies de l'època per a decorar les façanes, tal com es dèia a la memòria del projecte oficial. I aquestes son les imatges de l'estat actual de la construcció:
És per aixó, que he pensat com podria ser una possible remodelació segons el meu punt de vista i us la presento com una proposta de l’ACP:
Aquesta proposta de remodelació té aquestes característiques:
- És mínima: Una biga perimetral continua d’acer que substitueix les velles parets perimetrals i on es recolzen les bigues de fusta de l'antiga estructura.
- Quatre pilars també d’acer com a suports de tota l'estructura. Els pilars són rodons per a no interferir amb la geometria dels 6 pilars d’obra interiors existents que són quadrats. Tota l’estructura nova és blanca per a no interferir amb els colors de l’edifici existent.
- Té la màxima transparència doncs tota l’estructura interior existent es veu completa des de l’exterior.
- Respecta els nivels originals i elimina les barreres arquitectòniques.
Juanjo Albors
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (3)
No puc estar més d'acord amb aquesta proposta d'en Juanjo Albors. Converteix un equipament que ha quedat francament lleig en un atractiu per al poble - encara que només serveixi com a font ornamental.
ResponEliminaThomas Spieker
Gràcies, Thomas, no saps com agraeixo això que dius doncs sé que, en general, ets bastant crític.
ResponEliminaPerò no puc evitar discrepar en aquest "només serveixi" perquè la importància d'aquests safaretjos no és pel seu valor arquitectònic sinó pel fet de ser un edifici que forma part de la Història de Roses, testimoni d'una forma de viure i relacionar-se.
Volem inclure el comentari de l'Alfons Llorens Bassols, a Fòrum Roses, el 09/08/2011:
ResponEliminaInteressant i encertada aportació per preservar l'espai dels safaretjos públics de Juanjo Albors, especialment per la cura que te en el seu tractament com a "mobiliari urbà", en el context de la rambla. Cal destacar especialment la delicadesa en deixar descansar la coberta ("impluvium"), perimetralment sobre només quatre pilars !, que conjuntament amb el propi safareig, formen els elements bàsics preexistents i protagonistes de la proposta. Tanmateix crec que tindrà especial importància el dispositiu d'il.luminació, si es projecta de manera que es pugui produir un efecte de "levitació", de nit, si efectivament es pogués projectar de llum a la cara inferior dels elements que conformen la coberta, deixant que el reflex de la mateixa fora la il.luminació mes tènue per al terra. En tot cas em sembla una solució transparent, en la que pren protagonisme la construcció que es pretén recuperar, i s'integra al espai que l'envolta, avui ja deslligat del context primitiu.
Espero que si la situació ho permet es pugui dur a terme