Al terre del vestíbul de la casa Cambó pot observar-se, a través de la vidriera que el separa del carrer, la peça de pedra representada en la foto.
Aquest escut és el que presidia l'antic edifici de l'Ajuntament i pot observar-se en detall i en el seu anterior emplaçament (a la façana, damunt les banderes) en les fotos següents:
La nostra proposta és molt senzilla: Col•locar aquest escut que forma part de la història de Roses en el seu lloc adient, el nou edifici de l'Ajuntament, doncs era allí, a l’antic edifici, on es trobava originàriament. El millor emplaçament seria a la façana d’aquest nou edifici ja que és el criteri en Arqueologia que les restes de les antigues construccions estiguin en les mateixes coordenades que el seu emplaçament original. Si això no pogués realitzar-se a curt termini, es podria col•locar temporalment en el vestíbul de façana de vidre, vist tant des de l’interior com des del carrer, doncs així s’informaria els visitants que cuidem amb respecte les restes de la nostra Història al mateix temps que la seva exhibició, acompanyada de les fotografies que mostressin el seu antic lloc, ensenyaria aquesta mateixa Història i relacionaria, en el temps, ambdós edificis, l'actual i el ja demolit.
.jpg)
Fotomuntatge (corregit) de la nostra proposta
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUI PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (13)
tot respectant aquesta ideia de col.locar l´escut a l´ajuntament, queda lletgissim i una orterada posarlo on el voleu posar.
ResponEliminaVaja! Aquests defectes no se m'avien passat pel cap. Buscarem una solució més elegant.
ResponEliminaColocarlo en la fachada obedecera a alguna razón, no ? porque no creo que se haya colocado alli por capricho o para hacer bonito.
ResponEliminaEn principio me parece buena idea recuperarlo y volver a ponerlo donde antes estaba.
La razón de esa situación concreta es esa ley arqueológica de intentar exhibir los restos en las mismas coordenadas en las que fueron encontrados, no por una cuestión de dónde queda mejor o peor. Es decir, podría discutirse sobre dónde quedaría mejor varios sitios de la fachada (sobre el lado izquierdo del muro de planta baja / enganchado al gran vidrio, encima del rótulo / bajo el dintel correspondiente al paso de la derecha / sobre el voladizo que protege la vidriera, escondido en la fachada lateral del paso, etc), pero habría uno solo que cumpliera con lo de las coordenadas.
ResponEliminaAdemás si se complementara esta actuación con la explicación de su historia, con fotos, se podría insistir en el detalle de que el escudo se ha restituido a su primitiva posición como mandan los cánones de la arqueología (que no trata forzosamente de la Prehistoria).
Al hacer la reforma de la iglesia, me equivoqué precisamente en esto: coloqué la antigua lápida existente en la misma vertical que estaba pero no a la misma altura ya que el suelo original estaba un metro más abajo. Cuando ví lo realizado en la entrada de la Ciutadella me di cuenta de mi error: si hubiera hecho lo mismo, dejando la lápida exactamente donde estaba y protegiendo el foso con un vidrio resistente al paso, hubiera sido más fiel con la Historia y, además, hubiera explicado dónde se situaba el antiguo nivel de la iglesia.
En Boston existe el criterio municipal de respetar al máximo los recuerdos físicos de la ciudad que va cambiando. Cuando hay un elemento que forma parte de la memoria urbana, si debe demolerse por las necesidades de crecimiento de la ciudad (una fuente, por ejemplo), se le traslada y se explica su traslado en placas que recuerdan su historia, algo parecido a las casas donde ha nacido un personaje famoso pero que sólo existen mientras la casa se mantiene en pie, una vez desaparecida la casa desaparece el recuerdo explicado de la misma y del personaje. Pero si el respeto por la explicación por la historia permanece, la ciudad va creciendo acompañada de su historia. Los que vuelven a ella la reconocen pues encuentran las referencias a esa fuente de la que bebieron o a la imagen de ese escudo que presidió ese edificio que, en su día, fue la Casa de la Vila y que hoy se ha convertido en un flamante edificio moderno.
No pretendo sobrevalorar ese escudo. Las fotos antiguas no permiten distinguir cuándo nació. Sólo sabemos que es anterior a 1970 pues en esa fecha se hizo un sello de goma municipal idéntico a ese escudo. Pero también sabemos que es el anterior escudo municipal y que ahora lo tenemos arrinconado en el suelo.
Lo suyo seria colocar el escudo en una vitrina, en la entrada del ayuntamiento para que lo pudieran contemplar correctamente, dado que a la altura a la que quereis que se ponga, no se puede visualizar correctamente.
ResponEliminaLa exhibición en el vestíbulo es una de las posibilidades que ya apuntamos en la exposición de esta propuesta: “es podria col•locar temporalment en el vestíbul de façana de vidre, vist tant des de l’interior com des del carrer, doncs així s’informaria els visitants que cuidem amb respecte les restes de la nostra Història al mateix temps que la seva exhibició, acompanyada de les fotografies que mostressin el seu antic lloc, ensenyaria aquesta mateixa Història i relacionaria, en el temps, ambdós edificis, l'actual i el ja demolit.”
ResponEliminaPero escribimos “temporalmente” para evitar que, si no se quería poner en la fachada, permaneciera olvidado. Nuestra propuesta de ponerlo en la fachada no atendía a razones de mejor visibilidad sino de respeto a su lugar de origen. Poéticamente diría que ese escudo sería más feliz viendo el mar y la plaza que sus rosas siempre vieron que siendo objeto de miradas curiosas encerrado en una urna de vidrio.
Pel seu valor documental hem inclòs, al final de la nostra proposta, una foto antiga de quan aquest edifici dels dos arcs era Casa de la Vila. S'aprecia la casa Cambó en construcció i un gran escut coronant la façana.
ResponEliminaL’escut te un valor més sentimental que històric. No podem dir que sigui antic atès que, com a molt, te setanta anys. El seu origen és desconegut i la seva validesa heràldica és nul•la. Tampoc s’assembla a l’escut que existia a la Casa de la Vila segons les postals existents datades en la primera dècada del segle passat.
ResponEliminaCap heraldista el pot valorar, es evident que qui el va fer tenia molt bona intenció però cap rigor. Com a tots els escuts de la nostra Vila hi ha les tres roses que fan referència a l’origen rodi de la nostra població. Rodes en grec significa roses en català. La dracma de Roses porta la llegenda Rodeton genitiu de rodes, vol dir “moneda pertanyent o feta pels rodis”.
En els arxius i les col•leccions podem trobar un munt de referents històrics dels escuts de la Vila, en els bitllets moneda del temps de la República, als segells que s’estampaven els documents municipals, plaques de matrícula de bicicletes i carruatges, a les postals dels anys seixanta i setanta, en els sifons i gasoses de can Ferrer, etc., tots fets amb bona fe però sense seguir cap regla heràldica.
La importància d’aquest escut li ve donada per estar esculpit en pedra i per que va estar unes quantes dècades col•locat a la façana de l’antiga Casa de la Vila. Probablement, quan els usuaris (militars?) que ocuparen l’edifici i el convertiren en Comandància Militar, després de la Guerra Civil, varen volen aixecar un segons pis per a habitatge del comandant i en l’operació es varen carregar l’escut que es pot veure a les postals antigues, molt probablement, varen encarregar un escut que el substituís. Va resultar menys presumptuós que el que havia caigut però tot i això cal agrair el detall.
Posar un escut a la façana de l’ajuntament d’una població amb la història que te la nostra no es pot fer sense rigor. Penjar un escut que no te cap valor heràldic pot ser contraproduent, en comptes de fer pedagogia el que es fa és desinformar. Elevar a la categoria de escut oficial allò que no ho és.
Com algú ha dit, crec que aquest escut podria estar en una vitrina acompanyant qualsevol dels múltiples objectes que poden il•lustrar la vida municipal en el segle XX. En un futur museu de la ciutat podríem veure-hi un munt d’objectes i detalls que recordessin uns temps tan interessants, políticament i socialment.
A la façana no estaria gens malament posar-hi l’escut oficial de Roses, en bronze. Aquest escut, caironat amb fons de plata amb tres roses vermelles i amb la corresponent corona murada amb les cinc torres (corresponent a la categoria de Vila), es va encarregar a la Generalitat. Entre 1991 i 1995. El disseny el va fer, seguint les més estrictes normes de l’heràldica, l’Institut Català de Vexil•lologia dirigit pel Sr. Armand de Fluvià, que és qui va fer l’expedient explicatiu i justificatiu i que va servir de base per a fer l’aprovació formal en el Ple, entre 1991 i 1995.
Doctors te l’Església, perdoneu, jo només he dit la meva.
Aquesta última foto afegida al nostre blog mostra que el nou edifici de l'Ajuntament no es correspon estrictament amb l'amplària de l'antiga Casa de la Vila sinó que s'amplia amb el que ocupava la casa Balló/Pujol, pel que l'escut que en la nostra proposta situàvem en el centre de l'ample total hauria de situar-se, aproximadament, al terç del límit dret.
ResponEliminaCorregirem el fotomuntatg.
Però què faríem, Carles, sense els sentiments?. Jo també crec que seria millor col•locar en la façana l'escut actual però he vist passar els anys i cap dels dos escuts està col•locat.
ResponEliminaNo hauria manera d'arribar a un acord, govern i oposició per a decidir grandària, material i emplaçament de l'escut vigent?
Potser, en aquest cas, l'antic escut respiraria tranquil en la seva vitrina doncs veuria el mar i la plaça a través de les roses del seu successor.
Voldria afegir un comentari. Segons el meu avi, que te prop de 90 anys, abans de la guerra a l'edifici de l'ajuntament de la plaça si que hi havia un escut a la façana, més o menys entre les dues portes del primer pis. No recorda molt bé si era aquest de pedra, però que s'hi semblava molt i estava envoltat amb un marc de ceràmica.
ResponEliminaTambè pot ésser que tingui perdua de memòria, però no cal descartar res.
Aquest és el problema, Rosa, que a les fotos no s'aconsegueix veure bé (encara que el contorn quadrat sí és clar) i la memòria col•lectiva tampoc és clara en aquest record.
ResponEliminaPer això prefereixo insistir en el reconeixement de respecte a l'escut anterior que al rigor heràldic doncs un objecte volgut sempre ho serà encara que no tingui papers.
I aquest escut existeix i ha existit encara que no sapiguem quina va ser la seva data de naixença.
Hem procedit a corregir el fotomontatge de la nostra proposta col·locant l'escut a un terç de la dreta de la façana actual perquè coincideixi amb el centre de la façana de l'antiga Casa de la Vila que era la seva posició original.
ResponElimina