dimecres, 15 de setembre del 2010

22. El Defensor del ciutadà

Coincidint amb la instal•lació en el vestíbul de l'Ajuntament de Roses de la Bústia del Síndic de Greuges de Catalunya, es proposa a l'Ajuntament, govern i oposició, la creació d'un Defensor del ciutadà que reculli i segueixi les propostes, queixes i suggeriments que els ciutadans de Roses puguin presentar al nostre Ajuntament en relació amb la ciutat i amb l’administració local. No estaria al servei de cap partit i no tindria més poder que el de la informació i la persuasió. Seria triat pel conjunt de regidors de l'Ajuntament amb una majoria de tres cinquens.

Una de les seves missions seria transmetre les propostes, les queixes i els suggeriments al regidor corresponent establint de comú acord els terminis de resposta i especificant la idoneïtat o el rebuig raonat, per part del govern juntament amb el temps d'aplicació de cadascuna d'elles cas de ser acceptada.

Tot això ha de ser públic perquè els ciutadans puguin controlar la disposició política a escoltar-los i atendre'ls (o no).

Una altra de les seves missions seria la d'exposar públicament les resolucions que el Síndic de Greuges de Catalunya o el Defensor del Pueblo de l'estat espanyol hagi dictat en temes referits al nostre municipi doncs la ignorància de les mateixes provoca en la ciutadania un allunyament i falta de confiança inevitables en les tasques que aquestes dues figures tenen en la nostra societat.

El Defensor del ciutadà podria ser el nexe efectiu i real amb el Sindic de Greuges doncs n’hi ha prou amb examinar la situació actual, per veure quina és la poca repercussió que té en nosaltres l'existència d'una institució que “Té com a missió garantir el dret de totes les persones a una bona administració” tal com s’indica als seus principis.

En aquesta legislatura ja no hi ha temps per a què aquest Defensor del ciutadà, acceptat per govern i oposició, pugui constituir-se però ja se sol•licita en aquesta proposta que en la propera legislatura s'ofereixi al programa electoral dels partits polítics que ho acceptin.

Juanjo Albors – Carolina Tomas – Anna Ribera
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com

CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE EL COMENTARIS (8)

11 comentaris:

  1. Una bona proposta i que s'hauria de dur a terme d'immediat. El problema es trobar la persona que sigui equidistant d'uns i altres, i que uns i altres l'acceptin.

    ResponElimina
  2. No em sembla important que sigui equidistant “d'uns i altres”. D'entrada, estic en contra d'aquesta classificació doncs tots sabem que les seves línies divisòries són conjunturals.
    Només una persona indiferent pot ser equidistant. L'important és que sigui acceptada doncs el seu èxit i, el més important, l'èxit del seu treball depèn d'això.
    Ha de considerar-se que la nostra proposta no defensa una figura política, no té cap valor efectiu excepte el que vulgui donar-se-li pel govern de torn i no té com a missió atacar ni defensar partits o persones sinó donar curs, a qui correspongui, a les queixes ciutadanes

    ResponElimina
  3. ¿Y si me presento yo?

    ResponElimina
  4. Saps, Thomas, aquell que diu: "Carinyo, carinyo, ¿a que me escondo y no me encuentras?" I ell li contesta: "¿a que te escondes y no te busco?".
    Pues eso.
    Para tu alegría o tu decepción, creo que este cargo (hipotéticamente hablando) debe ser propuesto por gobierno y oposición para su aceptación mutua y nunca por imposición gubernamental.
    Evidentemente, contarán como puntos muy valiosos la cantidad de comentarios que han podido hacerse en este blog (favorables, naturalmente, pues si son negativos contarán como tales).

    ResponElimina
  5. Tan bons com és la proposta són els comentaris. Thomas i Juanjo, sou uns "caxondos".

    Enric, crec que sí que la figura de Defensor del Ciutadà és absolutament imprescindible i que no teniner-ne és un greu dèficit ciutadà.

    Sense que ningú ens tracti d'oportunistes, és veritat que CiU tenia el ferm propòsit d'engegar aquest servei.

    Persona?, a Roses tenim una persona honorada amb la Dracma per haver estat la primera Defensora del Ciutadà de la ciutat de Girona . . ., hi ha moltes persones vàlides,
    moltes que no nomeraré per a no "cremar-les". Però, sens dubte, la Teresa hi tindria molt a dir . . .

    ResponElimina
  6. Gràcies Carles per la teva participació i per aportar un raig d'esperança en la possibilitat que aquesta proposta es compleixi.

    Perquè, com va dir Kennedy, un error no es converteix en una falta fins que et negues a corregir-ho. El Defensor del Ciutadà està just per ajudar a això.

    ResponElimina
  7. Aquesta figura institucional però necessària del Defensor del Ciutadà hauria de funcionar com a receptor de propostes i demandes, transmisor de les mateixes i garant de la seva implementació. És una tasca completa, àmplia però absolutament actual si volem crear una societat més participativa i en comunicació directe amb els poders públics.
    No obstant això, la realitat serà més complexa, ja que a l'Estatut actual, retallat, el Síndic de Greuges no podrà seguir-se oferint com a competència de la Generalitat de Catalunya, pel que els tràmits i els tempos entre demanda i resposta seran més lents, perquè dependran en gran mesura de la capacitat de gestió de l'Estat i la seva Administració.
    De totes maneres, aquesta proposta és sensata i necessària.
    Esperem que tots els partits s'animin a l'empresa.

    Salutacions,

    ResponElimina
  8. El paper del Defensor del Ciutadà, com el seu propi nom indica, ha de cenyir-se a la recepció i transmissió al govern de torn de les propostes, queixes i suggeriments dels ciutadans enfront de l'administració, tal com dieu i diem en el nostre escrit, però no pot garantir res més que l'honestedat, eficiència (que no eficàcia), dedicació i imparcialitat en el seu treball. La implementació de les queixes és un assoliment que només pot competir al govern.
    Justament per aquesta lentitud institucional inevitable que esmenteu, entre queixes i resposta de l'actual figura (que no persona) del Síndic de Greuges i, especialment per la gairebé nul·la informació pública de les seves accions, és pel que creiem necessària aquesta introducció d'un nexe local més proper als ciutadans. No li desitgem majors prerrogatives doncs es convertiria en un arma política per a la majoria que ho han votat
    El paper de propostes i peticions és el paper que han d'assumir els grups polítics en l'oposició, els grups polítics no majoritaris que puguin formar part del govern, les associacions com aquesta ACP, les entitats de Roses, els mitjans de comunicació i fòrums de Roses i els propis ciutadans.
    Gràcies MSR per la vostra participació.

    ResponElimina
  9. He trigat un bon parell de dies per recuperar-me de la 'clavada de ganivets a l'esquena' per part de dos 'amics'. Però quan he llegit la 'contribució' de l'A.P., m'he acordat irremediablement de l'Espe (Aguirre). I es que el fet que una agrupació xenòfoba doni suport a la creació d'un càrrec municipal que sens dubte haurà de defensar moltíssims immigrants i nouvinguts, és com si na Paris Hilton repartís a diari la 'píndola del dia després' entre les monjes del convent que vol fundar...

    ResponElimina
  10. Ah - Juanjo. Ja sé que el MSR també te dret a expressar-se!

    ResponElimina
  11. Sí, Thomas, també tenen aquest dret. Aquesta és la grandesa i la servitud de la democràcia

    ResponElimina