dimecres, 14 de juliol del 2010

14. Barreres arquitectòniques, barreres socials

La nostra proposta és convertir Roses en ciutat exempta de barreres arquitectòniques. Barreres no tan sols per als discapacitats sinó també per a aquelles persones i situacions que pateixen problemes d'accessibilitat: gent gran, cotxets de nen, carrets de compra, nens petits amb tricicle, etc, etc.

Presentar-la al món com a ciutat capdavantera en la consideració i respecte al discapacitat. Títol que milloraria la imatge turística i de qualitat de la nostra ciutat.
Imatge turística i de qualitat perquè els nostres visitants de mobilitat reduïda podrien trobar les facilitats que no troben en altres llocs. Qualitat per als nostres ciutadans en les mateixes circumstàncies. Per a persones sense problemes físics seria també una virtut digna d'admiració per allò que suposa viure o visitar una ciutat respectuosa amb els discapacitats.

Ens permetria sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos i mostrar aquest èxit als nostres visitants. Un èxit més digne d'orgull que l'èxit de tal o qual fira o tal o qual plat típic. També és una qualitat que pot ser publicitada a tot el món.

La supressió de barreres arquitectòniques en els espais públics és una actuació que s'ha de fer per la seva necessitat en si mateixa i per justícia cap als discapacitats i no per interès econòmic. Però si l'interès econòmic ajuda a que així sigui, benvingut sigui. D'aquesta manera, Roses es podrà anunciar com l'única ciutat totalment exempta de barreres i així atraure més visitants de la tercera edat i dels amants de ciutats respectuoses i civilitzades.

I el cost és molt baix: Arreglar els punts negres que té localitzats FADIR i modificar el POUM en la seves normes d'inaccessibilitat i que va portar a contestar en una resposta a una a.legació al respecte: "Per sobre de la coberta plana no s'ha d'admetre cap tipus d 'edificació habitable i, per tant, no ha de ser accessible a persones discapacitades" ignorant que els discapacitats també tenen dret a accedir a la terrassa superior i a l'espai habitable sota coberta que ni s'esmenta.

Especialment haurien d'evitar-se noves construccions públiques amb barreres arquitectòniques, com algunes noves voreres de la Gran Via sense guals, l'accés a l'aparcament enfront del mar des del pas de vianants de la Plaça Sant Pere i d’altres construïts recentment.

Davant l'Ajuntament - Pujada al Puig Rom - Aparcament davant mar

Noves voreres Gran Via - Riera La Cuana

Perquè, no ho oblidem, qualsevol de nosaltres pot trobar-se, tard o d'hora en aquesta situació i no ens ha d'afectar directament un problema per a ser conscients d'ell.

El "Día de la Rampa" a Elx

Juanjo Albors - Carolina Tomas - Anna Ribera
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (6)

6 comentaris:

  1. Juanjo: Em sembla que en altres ocasions ja ha esmentat aquest títol de "primera ciutat exempta de barreres" però mai he sentit, fora de Vè. cap referència a aquest títol. És que hi ha algun organisme o entitat que ho concedeix?

    ResponElimina
  2. No, Adrià, no hi cap classificació mundial que estableixi el rànking de ciutats sense barreres. Però per el mateix que cap de nosaltres hem sentit parlar d'aquest títol és signe inequívoc que cap ciutat l'ha pretès, doncs temps li hauria faltat per publicitar-ho pel que té de respecte, integració, qualitat com a tipus de ciutat i facilitat de recorreguts.
    Qualsevol responsable de Turisme aprofitaria aquestes qualitats per promoure la seva ciutat. Si poguéssim aconseguir-les, de forma completa i veraç, el títol ens el podríem adjudicar amb tot mereixement i el podríem publicar amb tot orgull.

    ResponElimina
  3. Quan a Roses ens varem distingir en ser dels primers municipis turistics costaners que varem posar les passeres de fusta sobre la platja que va coincidir en el temps amb l'acabament de la primera fase del passeig marítim ( deu fer uns 10 o 12 anys) la revista editada per la federació francesa de persones amb mobilitat reduïda en va fer elogi, declarant Roses com a destinació adaptada.
    Des de llavores el grau d'exigència ha anat en augment, per a bé, i cal que a Roses ens moguem per a recuperar aquest reconeixament implícit.
    Salutacions

    ResponElimina
  4. Gràcies per participar, Carles.
    Si no ens mentalitzem, sempre tindrem l'assignatura pendent d'adaptar la nostra ciutat, no només als discapacitats, sinó a totes les situacions de mobilitat reduïda.
    Altres ciutats fa temps estan ja mentalitzades: A la pàgina SERVEIS MUNICIPALS de la web de la ciutat de Saragossa (http://www.zaragoza.es/ciudad/sinbarreras/servicios/ayto.htm) ens mostren orgullosos la seva tasca en aquest camp:

    “Desde hace 15 años, mediante convenios con la Administración (Ministerio de Asuntos Sociales) y entidades privadas (Fundación ONCE) el Ayuntamiento trabaja en la supresión de barreras arquitectónicas”
    “En la actualidad, se calcula que se han eliminado aproximadamente el 85% de las barreras arquitectónicas”

    No seria hora ja de començar?

    ResponElimina
  5. A Elx, 500 persones van participar en "El Dia de la Rampa" per a reclamar major accessibilitat. Hem inclòs, al final d'aquesta pàgina, una foto de la manifestació. Llegeixin els cartells.

    ResponElimina
  6. Aquest treball sobre els punts negres detectats per FADIR, hauria de ser una prioritat.
    Les noves obres que no s'adeqüin a la legislació d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, han de ser revisades i modificades tant en projecte, com si es detecta durant l'obra, o posteriorment a la seva recepció per part de l'adminsitració.

    ResponElimina