1. Els antics safaretjos
A la Riera Ginjolers, prop del carrer Puig Rom, es troba una construcció envoltada per una vella tàpia que oculta una part de la història de Roses: els antics safaretjos.
A través d'aquest buit protegit amb reixa de la façana del darrere i que apareix en la foto aèria, pot descobrir-se l'interior d'aquests safaretjos públics.
Volem inaugurar les propostes d'aquesta Associació proposant la rehabilitació d'aquesta construcció existent doncs creiem que posseeix moltes qualitats:
- Forma part de la Història de Roses
- Ja es troba en ple espai públic
- La seva recuperació no comportaria problemes administratius
- La seva rehabilitació no sembla molt costosa
- La seva arquitectura és un exemple de dignitat
Per això, s’hauria de:
- Derrocar la vella paret que els envolta
- Rehabilitar la teulada substituint les teules trencades
- Revisar l'estat de l'estructura de fusta
- Reparar pintures i acabats
- Retornar l'aigua a la seva antiga situació.
Per a evitar els conseqüents problemes de seguretat en els nens motivats per la profunditat de la fossa existent, creiem que hauria de modificar-se aquesta profunditat fins a la usual en els estanys públics. Encara que aquest canvi deforma l'antiga realitat d'aquests safaretjos, creiem que és la menys agressiva enfront d'altres possibles (reixa alta com l'actual paret al voltant de l'estructura o barana protectora al voltant de la fossa).
L’actuació hauria d'acompanyar-se amb panell explicatiu i amb fotos de la seva història.
A través d'aquest buit protegit amb reixa de la façana del darrere i que apareix en la foto aèria, pot descobrir-se l'interior d'aquests safaretjos públics.
Volem inaugurar les propostes d'aquesta Associació proposant la rehabilitació d'aquesta construcció existent doncs creiem que posseeix moltes qualitats:
- Forma part de la Història de Roses
- Ja es troba en ple espai públic
- La seva recuperació no comportaria problemes administratius
- La seva rehabilitació no sembla molt costosa
- La seva arquitectura és un exemple de dignitat
Per això, s’hauria de:
- Derrocar la vella paret que els envolta
- Rehabilitar la teulada substituint les teules trencades
- Revisar l'estat de l'estructura de fusta
- Reparar pintures i acabats
- Retornar l'aigua a la seva antiga situació.
Per a evitar els conseqüents problemes de seguretat en els nens motivats per la profunditat de la fossa existent, creiem que hauria de modificar-se aquesta profunditat fins a la usual en els estanys públics. Encara que aquest canvi deforma l'antiga realitat d'aquests safaretjos, creiem que és la menys agressiva enfront d'altres possibles (reixa alta com l'actual paret al voltant de l'estructura o barana protectora al voltant de la fossa).
L’actuació hauria d'acompanyar-se amb panell explicatiu i amb fotos de la seva història.
Estat actual i vista aéria
Interior de fa vint anys i l'actual
Les fotos que acompanyen aquesta proposta han estat facilitades pel nostre servei de documentació.
Foto de la maqueta corresponent al projecte realitzat per l'Ajuntament
Associació Ciutadana per a la Participació
2. Museu dels pescadors
Roses no té un museu específic destinat a rendir tribut a la pesca i als pescadors que formen part de la seva història essencial.
Tribut com a homenatge als qui la van crear, que van viure en ella i van viure amb ella, que la van preservar intacta mentre van poder. Fa anys i fa segles.
La Ciutadella potser no és la millor ubicació ja que està lluny del port, però en aquesta proposta valorem la possibilitat de realitzar, com més aviat millor, aquest homenatge pendent que pugui acollir història, fotos i arts de pesca, escrits i records que encara estan vius. A la restauració del sector Est de la muralla que ara comença seria bo i d’agrair a aquest Ajuntament la inclusió d’aquest museu dels pescadors en el programa a realitzar. Pot ser petit inicialment, pot ser trobarà un altre indret més adient però ja anirà creixent amb les aportacions de pescadors i Confraria, amb fotos i arts de pesca, amb històries, amb Història. Ara es tracta de dur alegria, records i nostàlgia, a més de reconeixement, als nostres pescadors ... i com més aviat millor.
Al mateix temps que rendim aquest homenatge de respecte als pescadors, enriquim la nostra oferta cultural de cara als nostres visitants al recuperar i explicar una part important de la nostra Història.
Proposem que l'Ajuntament, el govern i l'oposició, tots nosaltres, cooperem a fer possible la creació d'aquest museu, estigui on estigui.
La foto que acompanya aquesta proposta ha estat facilitada pel nostre servei de documentació..Associació Ciutadana per a la Participació
3. L’aparcament de la Piscina
Des de la data de la seva inauguració, a l'aparcament de la Piscina municipal li falten les línies que determinen la situació dels cotxes aparcats. La falta d'aquestes línies provoca el problema que alguns usuaris (com els de la tercera fila de la foto), al deixar els seus cotxes, aparquen en triple fila i impedeixen la sortida dels altres deixant-los encaixonats (com els de la línia central). Aquesta situació queda palesa constantment doncs els altaveus interiors avisen a aquests conductors despistats perquè treguin el seu vehicle que destorba.
Fa uns mesos, el pla Zapatero va permetre asfaltar tota la zona prevista per a l'aparcament però aquestes línies pendents van quedar sense fer per la qual cosa els altaveus segueixen repetint el seu recordatori. Em consta que, en aquest sentit, existeixen propostes municipals per a realitzar l'ordenament de l'aparcament però la nostra proposta és que s'executin com més aviat millor doncs gairebé cada dia hi ha usuaris molestats per tal deficiència. Per partida doble: el que no pot sortir, ha de protestar, ha d'esperar i controlar el seu empipament i el que ha de moure el cotxe, ha d’interrompre les seves activitats, tornar-lo a aparcar i sentir-se avergonyit doncs quan el va deixar segurament no imaginava el que anava a provocar.
Seria desitjable que quan es dibuixin aquestes línies no es redueixi excessivament la capacitat actual de l'aparcament que actualment és de 50 places (més, quan hi ha cotxes en triple fila i menys, quan estan desordenats). Ha de considerar-se que els possibles futurs arbres no han de restar places si estan bé situats.
La nova senyalització
Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació
4. Xiprers de benvinguda
Plantar tres xiprers a la rotonda d'accés, trobada dels camins de Figueres, Palau Saverdera i Cadaqués-Llançà, com a símbol d'hospitalitat.
La tradició a Catalunya diu que si a l'accés a casa teva plantes dos xiprers indiques al viatger que allí trobarà casa i menjar quan ho necessiti.
Nosaltres podríem augmentar l'oferta d'hospitalitat afegint un tercer xiprer (pot ser el més gran) com a símbol que també trobarà oci, sol i platja, cultura i tradicions, mar i esport ... perquè no només de pa viu l'home.
Aquests tres xiprers es podrien repetir en diferents rotondes del nostre municipi. La seva repetició segur que produiria estranyesa als nostres visitants que ens preguntarien sobre el perquè d'aquests xiprers, sempre tres, sempre dos mitjans i un gran. Això ens permetria explicar-els aquesta història de les tres hospitalitats i, amb el temps, aquests tres xiprers podrien constituir un símbol, una marca d'identitat dels ciutadans de Roses. Tan sols ens quedarà intentar ser fidels a ella.
Estat actual de la rotonda d'accés i la proposta
Anna Ribera i Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació
En atenció a Dani Abad:
La primera, situada a la plaça de la Constitució de Girona, correspon a l'escultor Francisco López i representa la nena María del Mar Cabeza Catalán, única nascuda a Girona el 6 de desembre de 1978, dia de la promulgació de l'actual Constitució.
La segona, situada davant del cafe A Brasileira, al Chiado de Lisboa, va ser realitzada per Lagoa Henríquez i immortalitza l'escriptor Fernando Pessoa.
Primer de tot felicitar-vos per la vostra iniciativa.
ResponEliminaRespecte a la segona poposta (El Museu dels pescadors), no us sembla que seria més lògic situar-ho al port pesquer?
Encara que no he estat jo qui ha portat aquesta proposta, li dic que la intenció de la mateixa no era tant el lloc sinó la voluntat de crear aquest museu. A causa de les obres de la muralla Est ens va semblar que seria més fàcil que en el port.
ResponEliminaHi ha molts pescadors que ja són molt grans i que ni tan sols els coneixem bé però estem segurs que la il·lusió de rebre aquest reconeixement i aquest homenatge els ompliria d'alegria.
Juanjo Albors
Hola, bona nit. Ja havia avançat en un comentari al meu Facebook, tinc sobre la taula el projecte del pàrking de la piscina i una maqueta idea pel rentador. Com ho fem per poder-vos-la ensenyar? Magda
ResponEliminaA mi personalment m'agrada més per a una rotonda un xiprés q és símbol de benvinguda i una olivera símbol de la pau i auxí no es taparia del tot la visual de la carretera
ResponEliminaGràcies Magda per participar en aquest blog. Et trucaré a la tarda per a quedar. Podré fer un comentari-resum del que m'ensenyis? Perquè jo puc donar-te la meva opinió (sempre he sabut que te la podia donar) però en aquest blog seria bo que tots coneguessin com estan els assumptes que afecten al nostre entorn.
ResponEliminaQuant als xiprers, se m'ocorre un refrany: "gat negre o gat blanc, l'important és que caci ratolins". L'important és que el que realitzem en l'espai públic tingui qualitat i significat i, en aquest cas, repetició perquè aquesta repetició sorprengui i es converteixi en marca d'identitat doncs tres xiprers o un xiprer i una olivera en una sola rotonda em temo que només es veurà com una proposta de jardineria.
La proposta del museu dels pescadors, tot i que pel seu nom semblaria adient situar-lo al port, em
ResponEliminasembla que la proposta d'ubicar-lo a la Ciutadella
està molt encertada, i no només aquest museu, sino que s'haurien d'encabir-hi tots els museus de Roses, perquè d'espai n'hi ha i molt, i més si a la restauració que ara s'està fent construeixen naus com a la part de la porta d'entrada, així aconseguiriem un espai museistic impressionant. I posats a fer museus, ningú ha pensat que a Roses a més dels pescadors també hi havien molts pagesos, perquè no un museu també per a ells. En algun lloc vaig
llegir que Roses era la població de l'Empordà que més superfície tenia destinada al conreu de la vinya.
Pels que fa al safareig ja comença a ser hora que s'hi faci alguna cosa, respectant la seva història, que ha de ser molta, ja que en aquells temps no hi havien rentadores i la roba en netejava a mà.
Espero que la vostra iniciativa tingui continuitat.
Gràcies Josefina pel teu comentari. Respecte al museu intentaré esbrinar quin programa hi ha establert d'excavacions doncs creo que qualsevol obra en la Ciutadella ha de passar pel filtre de l'existent enterrat.
ResponEliminaA mi també em sembla que crear en la Ciutadella un gran programa museístic seria molt encertat però algú que defensi el port pot argumentar el contrari.
Aquí puc equivocar-me però crec que la Ciutadella és nostra i el port també ho és?. De totes maneres, l'important és fer-ho bé, però fer-ho.
Juanjo Albors
Demà apareixeran en aquest blog tres noves propostes.
ResponEliminaHola a tothom,
ResponEliminaComençant pel safareig vull fer notar una cosa important.
El tram de riera coberta, rambla, on es troba el safareig encara no està urbanitzat i no se si hi ha projecte. Ho dic, per que cal estudiar prèviament l'entorn i veure quina és la façana principal del safareig depenent si el tram de riera es converteix en un bulevard o es fa rambla, passa una mica com les propostes de l'alcalde Hereu i la diagonal de Barcelona.
Curiosament, sense esperar al resultat del debat que ACP proposa, ja se'ns ha fet arribar pels mitjans de comunicació la proposta "oficial". Així doncs. cal continuar-lo?
Coneixeu el Museu de la Pesca de Palamós? i el del mar de Lloret? I les Dressanes de Barcelona?.
ResponEliminaQè us semblaria si ACP programés unes visites als museus per a veure experiències?
Abans de fer el teatre es va visitar i recollir les experiències dels de Figueres, St. Feliu de Guíxols, Palamós, La Bisbal i SALT i es va quedar amb la idea d’aquest darrer.
No us agradaria fer un parell de dissabtes o diumenges d’excursió?, amb un matí per museu n’hi hauria prou.
Salutacions.
Bels pels xiprers, a la rotonda de cruïlla de les carreteres de Figueres i Vilajuïga ja hi ha la “poanca” que els esperen.
Gràcies Carles en nom de l'associació. Contesto com particular doncs ho faig en temes que em competeixen professionalment i també perquè podria donar-se el cas que algú (o molts) de ACP no estiguessin d'acord en els meus comentaris. El paper de l'associació és tan sols proposar i donar idees. El nostre paper, com ciutadans, és comentar-les, donar-les suport, rebatre-les o ignorar-les.
ResponEliminaPel que he pogut veure a través d'aquesta obertura existent, l'estructura que envolta el safareig és una estructura molt neta i ordenada. Crec que no té, en si mateixa, façana principal ni del darrere. La va tenir en el seu moment per la seva integració en la trama urbana però el seu futur, en aquest espai obert que és la Riera Ginjolers la duu a manifestar-se com el que és essencialment: una estructura de suports i coberta. Per això crec que és el projecte d'urbanització de la Riera que ha d'adaptar-se a aquesta estructura i no al contrari doncs no sembla que aquests pilars de maó i aquest volum totalment transparent (si se li neteja de parets accessòries) representin major problema. De dues coses sí estic segur professionalment parlant:
1 . En un espai públic ha de fugir-se de la creació de parets i racons pels problemes evidents d'higiene i seguretat.
2 . L'actuació arquitectònica ha de ser molt respectuosa amb l'edifici a rescatar i rehabilitar doncs aquest ha de ser l'únic protagonista. Se li ha de realçar però no trepitjar-li el paper principal que ha de tenir. Quan estigui acabada l'actuació no han d'haver-hi dubtes en si és un edifici nou o la restauració d'un antic.
I per a acabar, contesto a la teva pregunta: Sí, crec que és convenient continuar qualsevol debat sobre temes urbans. Sempre serà útil fer-lo perquè com a mínim els ciutadans rebran, rebrem, informació sobre aspectes de la nostra ciutat que ens afecten. Només el temps dirà si aquesta informació ha estat fructífera.
Abans de tot: Si cliquen damunt la foto del meu comentari anterior, podran gaudir d'una imatge profètica en la qual estic recolzat en un dels pilars dels nous-antics safarejos nets de pols i palla.
ResponEliminaI complint, Carles, la teva proposta i reconeixent la inviabilidad, de moment, de crear per part de la nostra associació una empresa filial tipus ACP TOURS (o VIATJES ACP), proposem a la nostra vegada que els polítics del govern i l'oposició us poseu d'acord, en la mesura que això sigui possible, per a crear aquest Museu de Mar, dels Pescadors o de la Pesca i el Mar.
No conec la història però suposo que quan es van fer aquestes visites respecte al concepte i desenvolupament del nou teatre, aquest ja formada part d'una decisió presa per a fer-lo. Però en el cas d'aquest Museu ignorem, i el que és més greu, ho ignoren els mateixos vells pescadors, si hi ha un programa establert per a fer-lo realitat.
juanjo Albors
Ayer, lunes 7, esta asociación fue invitada por Magda Casamitjana a ver la maqueta del proyecto dels nous safaretjos. En primer lugar, agradecer a la alcaldesa su atención. En su día me comprometí a intentar transcribir mis impresiones sobre este proyecto:
ResponEliminaPrimero, observé que las fotos de la maqueta que aparecieron en los medios gráficos y digitales eran totalmente explicativas respecto la maqueta real por lo que mis primeras impresiones, equivocadas o no, se ajustan bastante a lo que ayer vi, por lo que transcribo mis comentarios al respecto:
- El contorno exterior está formado por pilares de diferentes medidas y mayores que los existentes alrededor del foso de agua. Esto hace que el conjunto sea menos transparente de lo que podría ser (de lo que debería ser, según mi punto de vista).
- Esta diferencia de medidas provoca que ese contorno se convierta en protagonista del conjunto cuando el auténtico protagonista es el interior.
- También las diferencias de pilares rompen el orden existente de la ordenada estructura interior creando un nuevo orden diferente al que se pretende conservar.
- Excelente la idea de colocar fotos antiguas en ese espacio superior pues incorpora al edificio las referencias históricas del mismo.
- Pero no creo que el espacio destinado a esas fotos deba tener altos y bajos pues vuelve a crear un orden en sí mismo diferente del histórico existente y consigue un protagonismo que considero no debería pretender.
- Tampoco creo que deba sobrepasarse inferiormente la línea horizontal correspondiente a la altura más baja de la cubierta (la correspondiente al contorno del foso de agua). El motivo es el conseguir la máxima transparencia, tanto por motivos de seguridad como de respeto a la estructura existente.
- Los pilares de las cuatro esquinas forman una L creando un rincón que no me parece conveniente por los mismos motivos de seguridad e higiene. Propondría una solución estructural sin pilares en las esquinas lo que reforzaría aún más la servidumbre hacia la estructura interior existente (cada nuevo pilar sería el hermano exterior del nacido antes).
Y, como escribió Pirandello, “Así es (si así os parece)”
A quien corresponda:
ResponEliminaEl dia de ayer los coches que buscaban un lugar apropiado en el aparcamiento de la Piscina Municipal se encontraron con la agradable sorpresa de unas líneas delimitadoras que se supone impedirán que algunos aparquen sus vehículos unos encima de otros.
¡Y que gozo ver unos coches contentos moviendo alegremente sus tubos de escape al encontrarse esas nuevas líneas que., a buen seguro, impedirán formas anárquicas de aparcar! Tuve que apretar el freno repetidas veces pues mi coche se empeñó en dar unas vueltas, lleno de alegría, sonando su claxon y saludando a sus compañeros.
Aunque los nostálgicos siempre encontrarán a faltar aquellas relaciones sociales que se cimentaron en el continuo ir y venir de múltiples personas: las que protestaban porque no podían sacar el vehículo, las que tenían que sacarlo para que el primero pudiera irse, el personal de recepción que atendía la queja y todos los usuarios del gimnasio que la oíamos a través de los altavoces y nos compadecíamos de la situación. Ahora todo será mucho más frío.
Pero el mundo avanza y nada puede impedirlo.
Esta asociación agradece al Ayuntamiento, a quien corresponda, el avance que representan esas líneas dibujadas cuya foto adjunto al final del escrito correspondiente en esta misma página.
Juanjo Albors
Els safaretjos.
ResponEliminaTotalment d'acord amb recuperar-los i mostrar aquest element representatiu del nostre passat recent. On no teniem tantes comdoditats, i es compartien més coses bàsiques que no pas ara.
Jo sempre l'he vist tancat, i ara traves d'un forat
Si estava format per pilars deixant obert l'interior cal recuperar aquesta estructura, lliure i transparent.
Penso que les fotografies està molt bé que hi siguin, però no pot ser que tinguin més protagonisme que el propi safareig.
Estem parlant d'un edifici que té la força en la seva humilitat i en la seva senzillesa.
Per a mi aquestes son les qualitats que s'ha de transmetre.
També faré una cita:
L'essencial es diu amb senzillesa.
d'en Miquel Martí i Pol.
Jo proposaria col.locar les fotos al pedrís de rentar, en aquells que s'hagin de recuperar, o refrer al costat i combinant amb els que es conservin. M'ho hauria de mirar en detall si és possible.
Penso que hi hauria una connexió romàntica amb les nostres avies que s'ajupien a fregar, i nosaltres ara a mirar-les en la mateixa postura en sentit homenatge.
Tampoc em semblen bé si com dius els pilar de cantonada són nous perquè trenquen el ritme dels pòrtics.
A tall d'anècdota,
no se si s'hi va col.locar fins i tot l'esquetlet d'una balena que va encallar a Roses. El cert és que de petit ho vaig sentir a dir.
El que està clar és que no podria fer les funcions de museu del mar i la pesca, que com bé dieu ha de buscar el sue lloc al municipi, i molt bé que es tingui en compte la part destinada a la pagesia.
Tenia un avi pescador i un pagès, i no se m'acut res millor per recordar-los.
En els safaretjos, tot i que solc fugir d'aquestes coses, si signifiquen caricatura, fins i tot m'atreviria a proposar la realització d'una escultura de bronze dedicada a una senyora rentant.
ResponEliminaRecordant la dedicació i l'esforç que han fet, i fan, tantes i tantes dones de manera abnegada i impagable.
Les fotos col.locades al pedrís i l'escultura (realista suposo) d'una dona rentant em semblen imatges molt suggerents i apropiades.
ResponEliminaTambé celebro que estem d'acord en conservar l'estructura essencial, la seva senzillesa, la seva transparència (per seguretat i per respecte) i el seu protagonisme que deixi en segon pla, gairebé imperceptible, la nova actuació.
Un arquitecte venecià, Cino Zucchi, va dir, acompanyant a Martí i Pol: "Tot i que un hagi de refer les coses mil vegades, el resultat ha de semblar senzill. Aquest és el misteri de l'art".
T'agraïm molt, molt, la teva participació activa.
Si, l'escultura realista, que mostri la gent tal com era. Un estil semblant al de la imatge del grup de gent que representa ACP.
ResponEliminaQuan vas esmentar l'escultura, em vaig imaginar una d'Antonio López, per exemple. Realistes com la nena de la plaça de la Constitució de Girona o la de Pessoa a El Chiado. Les del avatar de ACP corresponen a un grup d'escultures de Juan Muñoz. T'agraden, oi?
ResponEliminaEscultura de Francisco López*.
ResponEliminahttp://www.girona.cat/sgdap/artalcarrer/fotos/057_a.jpg
Pesoa
http://www.flickr.com/photos/edusentch/4730737446/
Ben be això company.
El grup d'escultures de Juan Muñoz, magrada, i tant, i trobo molt encertat l'avatar perquè il.lustren molt bé la voluntat que expresseu en els principis de l'associació.
En atenció, Dani, a la teva col´laboració i per representar més fidelment las referències a aquestes escultures realistes, hem afegit dues fotos al final de la proposta.
ResponElimina