No és un secret que a Roses són necessaris, urgentment, nous aparcaments, soterrats o en edificis específics. També és necessari augmentar la mobilitat d'ús dels existents. Es podrien crear zones blaves en àrees comercials. S’hauria de pensar en anul•lar o rebutjar col•locar testos enfront d’alguns establiments. El comerç de Roses necessita urgentment aparcaments pròxims als seus comerços.
Em deia un vell professor, l’arquitecte Coderch de Sentmenat, que no era dolent copiar, que l'inconvenient era copiar malament o copiar de models dolents, que es podia copiar a condició de fer-ho del millor i fer-ho bé. Doncs bé, aquesta idea d'un hipotètic edifici per a nous aparcaments és una còpia, com imatge, del Guggenheim Museum de Frank Lloyd Wright a Nova York que exposo aquí per a demostrar que una forma rotunda com aquesta pot encaixar perfectament en una trama d'angles rectes com les de Nova York i Roses.
Amb una altura promig de 12,15 m (equivalent a 4 plantes) i una ocupació de 2.030 m2, poden col•locar-se 400 vehicles aparcats en quatre plantes cobertes i una última planta descoberta.
Pot realitzar-se sobre rasant com aquí s'exposa, o subterrani d'una o diverses plantes. Evidentment, la solució enterrada és més cara i conflictiva tenint en compte la geologia del sòl de Roses però deixa lliure la superfície de l’emplaçament. La solució sobre rasant és molt més econòmica i permet diverses plantes sense problemes econòmics extraordinaris. Tot el terra de l'edifici és una rampa contínua d'escàs pendent (3% de pujada i 2% de baixada) pel que no precisa un programa addicional de rampes de comunicació entre plantes estalviant aquest espai suplementari.
Tot l'interior s'obre a un pati circular de 18 m de diàmetre, enjardinat en planta baixa i amb els seus tres xiprers corresponents, representatius de l'hospitalitat de Roses. Les baranes de protecció de cada pis són jardineres contínues amb espècies de baixa exigència d'aigua (romaní, per exemple) i gairebé nul manteniment. Això, i el fet que no existeixen murs en altura sinó només aquestes baranes-cinta de protecció del contorn donaria a l'edifici una imatge verda i lleugera accentuada per la seva forma helicoïdal.
Per a fer-se una idea de les dimensions d'aquest edifici: Cabria en un espai de 54x54 m (l'aparcament del Teatre) o altres zones de superfície similar. La seva forma rodona crearia triangles verds en aquestes zones lliures. No obstant això, se suprimiria un “espai verd” però que en la realitat no és una plaça sinó un aparcament. Aquest edifici, amb 400 places, tindria el doble de aparcaments que la suma dels aparcaments del Teatre (112), de la plaça Frederic Rahola (62) i de la plaça Tarradellas (41). El seu nombre de places permetria alliberar zones teòricament verdes del seu ús d'aparcament recuperant-les com espais lliures realment aprofitables.
Tots sabem que, actualment, aquest projecte és urbanísticament impossible doncs cap planejament urbanístic preveu la possibilitat de construir edificis així i només es permetrien en soterrani però també sabem que en aquesta època de manca de pressupost els aparcaments subterranis són inviables a Roses i, sense aparcaments, aquesta ciutat es col.lapsarà. Tots els planejaments urbanístics poden modificar-se si hi ha voluntat política i hi ha raons poderoses i no especulatives per a fer-ho. Creiem que aquestes raons existeixen en aquest cas.
De moment, és tan sols un joc d'imaginació que només pretén demostrar que un edifici d'aparcaments no té per què ser un búnker lleig i àrid a la vista. Que també pot combinar el verd i el transparent i en el qual els seus recorreguts no tenen per què ser recorreguts subterranis amb llum artificial. Però, especialment, pretén demostrar que aquest edifici de 400 places d'aparcament pot ser econòmicament viable i que pot alliberar molts espais verds i molts carrers per a destinar-los a places públiques i a carrers de vianants en lloc d'espais d’aparcament. En cas contrari veurem que el nombre d’aparcaments que, amb l'augment de població, hauria d'anar augmentant, va reduint-se al mateix temps que la realitat econòmica impedeix i impedirà la construcció d’aparcaments subterranis.
L'arquitecte mostrant orgullós la maqueta de l'edifici dels nous aparcaments a l'alcaldessa de nova York, que els mira il•lusionada, i al regidor d'urbanisme que no sembla molt convençut (foto de l'Arxiu Municipal).
En homenatge a Frank Lloyd Wright i als usuaris de vehicles que busquen, desesperadament, un lloc on aparcar.
Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (21)
