dimecres, 15 de desembre del 2010

26. Proposta de propostes

La 25ª proposta anterior, Contaminació Urbana, recollia dues propostes del fòrum local Fòrum Roses, publicades en la seva columna PARTICIPACIÓ.

Diversos usuaris han escrit comentaris en aquestes entrades publicades, fent diverses consideracions sobre aquest tema.

Això ens ha fet pensar que poden existir diferents actuacions a l'entorn de Roses que podrien ser objecte de la mateixa consideració, però que, per la seva falta de definició inicial, no poden ser publicades en aquest blog.

Qualsevol polític, al govern o no, pot tenir idees de millora que ignora si són poc o molt importants per als ciutadans i que per no estar desenvolupades, potser per la seva poca entitat o, al contrari, per la seva magnitud, es queden definitivament sense dur a terme i, en conseqüència, sense possibilitats de ser realitzades.

Per això, sol·licitem a tots els polítics, del govern i de l'oposició, que presentin propostes en la columna de PARTICIPACIÓ de Fòrum Roses, atès que és un fòrum plural en el qual tothom pot participar, sense preocupar-se excessivament si estan poc o molt elaborades, són fàcilment realitzables o exigeixen grans canvis, si són realitzables a curt termini o llarg termini.

Això els permetrà, al mateix temps, contactar millor amb la gent, amb les seves necessitats i les seves preferències.

Evidentment, aquesta proposta es fa extensiva a totes les persones vinculades d'una o una altra forma amb aquesta Associació, és a dir a tots els ciutadans de Roses.


Us esperem, 


Juanjo Albors – Carolina Tomas
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com

CLIQUEU AQUI PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS

dijous, 9 de desembre del 2010

25 Contaminació urbana

Es defineix com a contaminació la transmissió d'un mal. No només la impuresa de l'aire és sinònim de contaminació, també ho és la impuresa de les imatges urbanes i allò que amaga els paisatges naturals d'un lloc. Considero que són dues mostres de contaminació del paisatge urbà de Roses els següents exemples:

25a. Casetes al final del carrer La Llotja

El fons visual del carrer La Llotja que, anteriorment era el mar, ha estat substituït per la imatge de les casetes d'obra que mostren les fotos. És una falta de respecte al paisatge, als vianants que circulen per ella i als conductors de vehicles que descendeixen cap a l'avinguda de Rhode.

Aquestes casetes ocupen, a més a més, un espai públic. La seva situació és absurda i indiferent amb el dany visual que produeixen ja que, tal com pot veure's en la segona foto, hagués estat molt senzill col•locar-les en sentit perpendicular al que ara tenen i sense afectar a les visuals des del carrer La Llotja.


25b. Cartell publicitari a la Plaça Catalunya

A la Plaça Catalunya s'ha col·locat un gran cartell publicitari (4x3 m) d'una empresa constructora que enlletgeix el paisatge urbà per a beneficis privats. Per l’altre banda, encara que de menor grandària (3x3m) s'ha col·locat un cartell d'anunci municipal de les obres corresponents. Aquests cartells haurien de limitar-se a les obres en les quals les empreses treballen i no en un espai públic de la importància d'aquesta plaça.


La llei determina l’absència de cartells d’aquest tipus al costat de les carreteres per aquesta mateixa finalitat de no embrutir el paisatge.

Aquesta proposta està basada en dues entrades al Fòrum RosesContaminació urbana i Contaminació urbana II (cliqueu damunt els noms) referents a aquest mateix tema.

Sol·licito des d'aquesta associació la reconsideració municipal envers la situació d'aquests dos cartells i les casetes del tema anterior, que constitueixen allò que es defineix com a contaminació urbana.

Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com

CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (2)

dijous, 30 de setembre del 2010

24. Punt i seguit

Aquest blog es va crear i es va inaugurar el passat 8 de maig amb la finalitat d'exposar les propostes que la nostra Associació Ciutadana per a la Participació pogués elaborar. El 24 de maig van aparèixer les quatre primeres i des de llavors han anat apareixent cada setmana amb major o menor encert, amb més o menys èxit.

Ja han passat més de quatre mesos, hem presentat 23 propostes i el nostre blog ha rebut 2.918 visites de 1.017 usuaris que han examinat 7.628 pàgines. No sabem si és molt o poc però sí és més del que esperàvem doncs no xifràvem el nostre èxit en el nombre de visites sinó en el nombre de propostes rebudes dels ciutadans, de propostes presentades i de propostes en vies d'aplicació.

Dues de les nostres propostes han estat parcialment ateses: La 03. L’aparcament de la Piscina i també la 09. L’antic escut de Roses. Però han estat ateses a mitges: La primera, per reduir en un 32% el nombre de places possibles (34 actuals contra 50, anteriorment existents ben col·locades) i la segona per haver estat col·locat aquest escut en un lloc concret sense atendre a cap altra raó que a una estètica particular amb l'aquiescència dels tècnics i del govern. En cap dels dos casos s'ha acomplert la informació prèvia que aquesta associació sol·licitava, justament per aquests motius, en la seva anterior proposta 18. Informació als ciutadans i els resultats són els que són. L'agraïment per dur-les a terme no eximeix de la crítica sobre com s'ha fet.

Una altra de les propostes, la 16. Un fòrum plural, ha donat els seus fruits doncs ha inspirat la creació del fòrum local Fòrum Roses en el qual participo. Aquest nou fòrum no té més relació amb l’ACP que la coincidència dels seus objectius (la millora de l'entorn de Roses) i la meva pertinença a ambdues iniciatives. Aquestes són les úniques similituds doncs la nostra associació ACP va néixer apartidista i així continuarà, mentre que Fòrum Roses, pel seu caràcter plural, admet totes les opinions polítiques i ciutadanes de qualsevol color que vulguin intervenir, amb la garantia de ser tractades per igual.

Hem desenvolupat les propostes que ens semblaven més importants, més interessants i més positives per a la millora i el funcionament de Roses com a ciutat però ara ens veiem obligats a iniciar una nova etapa.

Falten pocs mesos per a les eleccions i no esperem que futures propostes vagin a ser considerades en aquesta legislatura. Les ja existents aquí estan per a la seva consideració.

Seguim creient interessant continuar desenvolupant noves propostes però pel motiu anterior creiem també que hem de canviar el ritme perquè la nostra associació pugui continuar sent una referència en la recerca de camins cap a la millora del nostre entorn.

A la dreta de la pàgina principal i de les pàgines corresponents a cada proposta pot veure's el llistat de Futures propostes que no és més que una anotació de possibles actuacions que només estan apuntades com a recordatori o com a inspiració ja que no estan desenvolupades.

Per tot això, proposem i us convoquem a tots, associats i ciutadans de Roses, a una nova reunió oberta, la segona, per explicar-vos el camí realitzat, quin podria ser el millor camí a seguir i per convidar-vos a suggerir noves propostes o a desenvolupar algunes de les ja apuntades.

Aquesta reunió oberta tindrà lloc, seguint el programa de reunió mensual establert en el calendari funcional de la pàgina PARTICIPACIÓ d'aquest blog, el dilluns que ve, 4 d'octubre, a la cafeteria Lion’s (avinguda Rhode 101-103, cantonada carrer Josep Cervera, al costat mateix de la plaça Catalunya), a les 20 h.

Us esperem

Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació

dimecres, 22 de setembre del 2010

23. Un model de ciutat, una ciutat modèlica

Roses necessita urgentment un model de ciutat. Ja no tenen sentit accions puntuals que solucionin puntualment aspectes parcials de la nostra vila i que, encara que estiguessin ben dissenyades, només resoldrien parcialment el problema general.

Amb aquest model, tots els elements dels quals ha de compondre's una ciutat ideal (i ideal no vol dir impossible sinó la millor possible) es dissenyarien relacionats uns amb altres perquè deixin de ser arranjaments localitzats i es vegin com a parts d'un tot anomenat Roses.

A la vegada, hauria d'existir un programa general aplicat al territori doncs la relació amb l'exterior és essencial en el desenvolupament d'una ciutat. Vaig a centrar-me en els aspectes urbans que no urbanístics doncs el nou POUM acaba de ser aprovat. Tampoc inclouré els aspectes socials sinó que em cenyiré a la trama física, les infraestructures, que els uneix i relaciona.

Quant a aquesta trama, el programa hauria d'abastar, com a mínim:

• Accessos clars, ben definits i que informin clarament de les opcions a seguir (com els panells electrònics informatius de Montse Mindan i Thomas Spieker a la proposta L’aparcament davant mar).

• Circulacions perimetrals ràpides que permetin les connexions amb Canyelles, Puig Rom, Mas Buscà, Mas Fumats, Mas Oliva, Mas Matas, Cala Montjoi, etc. sense congestionar el trànsit intern.

• Circulacions internes de vehicles, poques i fluides. Reduir les vies de comunicació ràpida, però fer-les molt efectives connectades clarament amb les vies de l'apartat anterior. Connexió directa amb els:

• Aparcaments públics urbans, repartits convenientment perquè les distàncies a peu des d'ells satisfacin les conveniències dels comerços i els residents. El nombre de places haurà de correspondre a una previsió de necessitat i no limitar-se a l'aprofitament de llocs adequats.

• Aparcament general dissuasori, com defensava Juanjo Viñuela, en l'accés de Roses combinat amb un:

• Transport urbà sostenible i gairebé continuat per a ús efectiu de visitants i residents.

• Potenciació de l'ús per als vianants de la major part dels carrers del casc urbà amb les lògiques excepcions de veïns i serveis.

• Creació planificada d'espais verds, de jocs, estar i passeig, sense oblidar-se que els gossos també passegen.

• Potenciació de l'ús de la bicicleta compatibilitzant-la amb l'ús per als vianants.

Amb un model definit de ciutat qualsevol acció urbana no serà una acció puntual i solitària sinó que haurà de supeditar-se al programa general perquè el seu disseny formi part d'un tot prèviament establert.

Tot això per fer de Roses una ciutat més tranquil•la, més confortable, més funcional, més maca i amb una major mobilitat repartida no depenent exclusivament del cotxe i en la que les persones majors, les de mobilitat reduïda i els nens, tothom, se sentin més segurs.

Per fer de Roses un exemple de ciutat atractiva pels de fora i per als residents. Que els visitants que vénen circumstancialment trobin motius per fer-ho de forma continuada. El caos actual a l'estiu espanta al més valent.

La resta, l'atractiu turístic que tant desitgem com a cura dels nostres mals econòmics vindrà com a conseqüència de la qualitat resultant d'un bon model de ciutat ja que els elements geogràfics i culturals ja els tenim així com la capacitat d'augmentar-los i valorar-los.

Els aspectes turístics, socials, educatius i sanitaris no són menys importants però primer cal satisfer la gana d'un famolenc abans de donar-li un llibre doncs en cas contrari aquest llibre no serà útil per al seu esperit.

Però para tot això es necessita que tots els partits polítics, sense distinció de colors, i tots els ciutadans se sentin involucrats i participin com van participar els seus homòlegs a Barcelona 92.

Preu? L’útil és barat i és car l'inservible.

Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com

CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (3)

dimecres, 15 de setembre del 2010

22. El Defensor del ciutadà

Coincidint amb la instal•lació en el vestíbul de l'Ajuntament de Roses de la Bústia del Síndic de Greuges de Catalunya, es proposa a l'Ajuntament, govern i oposició, la creació d'un Defensor del ciutadà que reculli i segueixi les propostes, queixes i suggeriments que els ciutadans de Roses puguin presentar al nostre Ajuntament en relació amb la ciutat i amb l’administració local. No estaria al servei de cap partit i no tindria més poder que el de la informació i la persuasió. Seria triat pel conjunt de regidors de l'Ajuntament amb una majoria de tres cinquens.

Una de les seves missions seria transmetre les propostes, les queixes i els suggeriments al regidor corresponent establint de comú acord els terminis de resposta i especificant la idoneïtat o el rebuig raonat, per part del govern juntament amb el temps d'aplicació de cadascuna d'elles cas de ser acceptada.

Tot això ha de ser públic perquè els ciutadans puguin controlar la disposició política a escoltar-los i atendre'ls (o no).

Una altra de les seves missions seria la d'exposar públicament les resolucions que el Síndic de Greuges de Catalunya o el Defensor del Pueblo de l'estat espanyol hagi dictat en temes referits al nostre municipi doncs la ignorància de les mateixes provoca en la ciutadania un allunyament i falta de confiança inevitables en les tasques que aquestes dues figures tenen en la nostra societat.

El Defensor del ciutadà podria ser el nexe efectiu i real amb el Sindic de Greuges doncs n’hi ha prou amb examinar la situació actual, per veure quina és la poca repercussió que té en nosaltres l'existència d'una institució que “Té com a missió garantir el dret de totes les persones a una bona administració” tal com s’indica als seus principis.

En aquesta legislatura ja no hi ha temps per a què aquest Defensor del ciutadà, acceptat per govern i oposició, pugui constituir-se però ja se sol•licita en aquesta proposta que en la propera legislatura s'ofereixi al programa electoral dels partits polítics que ho acceptin.

Juanjo Albors – Carolina Tomas – Anna Ribera
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com

CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE EL COMENTARIS (8)

dimecres, 8 de setembre del 2010

21. A peu a l'escola

Retornar la ciutat als nens i els nens a la ciutat. (Francesco Tonnuci)

Aquesta proposta demana la col.laboració de tota la societat rosinca, infants, pares, mares, escoles, administració, policia local, botiguers...
Roses no és una ciutat massa gran, les distàncies són curtes i la gent es coneix o pot arribar a conèixer.
Exposem la proposta de fomentar i facilitar el trajecte a peu a les escoles.
Els beneficis són molts. En destaquem uns quants:
  • La comunicació social, la urbanitat, la sociabilitat d'una ciutat es fa al carrer i a les places. Estimar una ciutat és viure-la, passejar-la, estar-hi.
  • Els nens són els ciutadans de Roses amb més futur i alhora més oberts a l'aprenentage; la seva educació, el seu coneixement, els seus hàbits marcaran l'evolució de Roses com a ciutat.
  • Caminant es pot parlar, trobar amics, compartir experiències, conèixer l'entorn...
  • Caminant no es contamina l'aire.
  • Caminant no es congestionen els carrers.
  • L'exercici de caminar s'està perdent. Malauradament molts nens i nenes no fan cap mena d'exercici durant el dia i després poden tenir problemes físics de diferents menes.
  • Caminar ajuda a controlar la respiració i la coordinació física.
Cliqueu sobre els següents enllaços i veureu que ja hi ha hagut altres ciutats i agrupacions escolars que s'han plantejat (i treballat) propostes semblants, amb solucions creatives i adaptades a cada cas, des d'autobusos a peu fins a comerços amics, rutes predefinides, ajuda de la policia local...


Fem-ho a Roses també, per ells, per nosaltres.

Lola Casas, Anem a l’escola! Il•lustracions de Carme Queralt. Baula, Barcelona, 2005.



Carolina Tomas i Anna Ribera
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com

CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (6)

dimecres, 1 de setembre del 2010

20. L'aparcament davant mar, un nyap urbà

Ja finalitzat el mes d'agost, sol•licitem a l'Ajuntament facin el que sigui necessari per exigir a l'empresa OPCIONES VIALES (*), pel que sembla, concessionària de l'aparcament al costat del mar, la realització de les obres necessàries per desfer els despropòsits del seu nou projecte, les conseqüències del qual han produït greus inconvenients en el trànsit urbà, despeses innecessàries i situacions de risc que els ciutadans de Roses hem patit per la seva culpa.

Em remetré a la història d'aquest projecte:

El 7 de març de 2010, davant les queixes exposades en un fòrum local, vaig publicar en aquest mateix fòrum un esquema que podria solucionar el perill que suposava l'escassa visibilitat que oferia la sortida propera al final de la riera Ginjolers tant pels qui sortien de l'aparcament com per als qui circulaven per l'avinguda Rhode, escassa visibilitat provocada per l'existència d'una caseta de control.

El 9 de març de 2010 apareix a la premsa comarcal, concretament en el setmanari Empordà, una informació referent a un nou projecte de l’empresa Opciones Viales en el qual s'anunciaven canvis en el sistema d'entrades i sortides de l'aparcament. S'anunciava la substitució de la caseta de control causant de la falta de visibilitat, per sistemes de control automatitzat. No es comentava res sobre la supressió de l'entrada pel carrer La Llotja.

Abans de l'estiu es realitzen les obres del nou projecte i descobrim, entre altres coses, que:

Se suprimeix l'entrada pel carrer La Llotja. Aquesta supressió obliga a tots els usuaris de vehicles que des de Canyelles, des del Puig Rom, des de la zona Sud de Roses (av. Jaume I) o des del centre de Roses que abans podien accedir a l'aparcament des del carrer La Llotja, hagin de dirigir-se a l'altra punta de la ciutat incorporant-se al ja dens trànsit existent, especialment a l'estiu. Un informe de la Policia Municipal advertia del perill de travessar dos carrils de l'avinguda Rhode per accedir a l'aparcament. Però aquest perill no sembla haver estat de suficient pes doncs actualment es permet aquest mateix encreuament de dos carrils quant, sortint de l'aparcament, s'incorporen al carrer Francesc Macià.

És tan important l'accés des del carrer La Llotja que el problema de la seguretat vial no pot impedir-ho però un simple semàfor podria solucionar-ho especialment veient com, actualment, la seguretat vial no és obstacle per a l'encreuament permès dels dos carrils de l'avinguda Rhode.

Per contra, aquest semàfor necessari per garantir totalment la seguretat vial, tindria més sentit col•locat al carrer La Llotja doncs protegiria també als vehicles que volen incorporar-se a l'avinguda Rhode mentre que aquest mateix semàfor en l'aparcament només serviria pels que volen creuar ja que la seva incorporació a l'avinguda Rhode ja està protegida pels que volen accedir a l'aparcament. En aquest cas el semàfor no tindria sentit i només obstaculitzaria la sortida de l'aparcament.

L'entrada actual es realitza enfront de la plaça Sant Pere, a la zona més estreta de l'aparcament i, per tant la de menor capacitat, obligant a girar a la dreta mentre a l'esquerra es veuen places lliures a la zona més àmplia però a la qual no podem accedir. De nou s'obliga a recorreguts artificialment innecessaris.

Aquesta nova entrada ha obligat a unes obres a les voreres existents creant inadmissibles barreres arquitectòniques per als usuaris del pas zebra de la plaça Sant Pere, tant per pujar a aquesta nova vorera com per baixar d'ella. A prop d’aquesta vorera inaccesible s’acaba de modificar una altra, també inaccesible.


S'estableix una tercera sortida propera a la corba del Zigurat de la riera Ginjolers. L'única finalitat aparent d'aquest tercer punt és permetre la sortida d'uns pocs vehicles que d'una altra forma no podrien sortir, tot això amb la finalitat d'augmentar el nombre de places d'aparcament. Aquesta tercera sortida està tan propera a aquesta corba que atempta contra tota lògica de seguretat viària.

Una anàlisi visual del funcionament d'aquesta nova sortida en el temps que ha estat en ús ens va fer veure que, a més d'insegura, era funcionalment deficient doncs els vehicles que sortien incorporant-se al carril dret de l'avinguda Rhode envaïen inevitablement el carril esquerre per l'escàs radi de gir projectat en aquesta corba de sortida amb el que la seguretat viària era novament transgredida.

A mitjans d’estiu es realitza una nova entrada col•locada immediatament abans d'aquesta tercera sortida esmentada en el paràgraf anterior. Aquesta segona entrada ni tan sols figurava en el projecte inicial i ignorem la seva finalitat doncs torna a incrementar l'accés de vehicles a l'aparcament a la seva zona més estreta i de menor capacitat. La seguretat viària torna a ressentir-se en aquest cas, agreujada pel fet de la seva major proximitat a la corba del Zigurat.

Actualment, aquests dos últims punts comentats, aquesta nova segona entrada i aquesta nova tercera sortida han estat tancats demostrant l'absurd i imprudent de la seva execució però les restes de la seva anterior existència romanen encara.

El resultat actual és que els 200 m2 d'espai públic d'aquest extrem de l'aparcament estan actualment ocupats per ciment, línies dibuixades inútils, barreres de control clausurades, barreres de limitació d'altura inservibles i barreres de limitació de pas innecessàries col•locades en el límit de l'aparcament amb l'avinguda de Rhode. La imatge davant els visitants i per als propis ciutadans és molt penosa.

Des d'abans de l'execució d'aquesta nova ampliació de l'aparcament, aquests 200 m2 que no serveixen, hi ha una baranes de protecció per protegir el desnivell llavors existent. Actualment no hi ha desnivell i no es precisen aquestes baranes, record històric del temps en què hi havia un desnivell que havia de ser protegit. Aquestes baranes inútils romanen limitant l'estreta vorera.

... I, afortunadament, Opcions Vials ja van modificar el projecte inicial canviant d'emplaçament la caseta de control que inicialment tapava la vista al mar des de les terrasses de la plaça Sant Pere.

Per tot això proposem:

1. Que s'eliminin aquestes baranes històriques actualment inútils, el que permetria ampliar l'estreta vorera actual doncs tot queda al mateix nivell.

2. Que l'espai públic existent al voltant del Zigurat es perllongui en aquesta zona inservible de l'aparcament anul•lant línies dibuixades inútils, barreres de control clausurades, barreres de limitació d'altura inservibles i barreres de limitació de pas innecessàries amb el que s'augmentaria la superfície dels espais de qualitat aprofitables pel ciutadà.

3. Que s'eliminin les barreres arquitectòniques en tots els límits de l'aparcament amb l'avinguda Rhode.

4. Que s'adeqüi l'aparcament perquè torni a ser efectiva l'entrada pel carrer La Llotja i permeti l'accés dels vehicles que provenen des de Canyelles, des del Puig Rom, des de la zona Sud de Roses (av. Jaume I) o des del centre de Roses. Aquesta nova situació de l'entrada permetrà accedir a la zona més àmplia de l'aparcament abans de desviar-se (si ja està completa) a la zona més estreta i de menor nombre de places.

5. Que es practiqui el que aquesta associació defensa en la seva anterior proposta Informació als ciutadans doncs s'haguessin evitat tots aquests errors, despeses i inconvenients.

Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació

(*) OPCIONES VIALES al seu propi lloc web: “Nuestra experiencia y conocimiento nos permite estar en condiciones de analizar y documentar la forma más racional de diseñar, construir y gestionar un aparcamiento, aplicando conceptos organizativos, económicos, tecnológicos y medioambientales que optimicen el resultado funcional, económico y social de cada proyecto.”

(En negreta el que publiciten d’ells mateixos i no compleixen en aquest aparcament)

dimecres, 25 d’agost del 2010

19. Roses sostenible

Aquesta proposta és d'àmbit molt extens ja que abraça des d'actuacions personals (no llençar una pila al terra del carrer), familiars (divisió d'escombraries per al seu reciclatge), municipals (consums d'energia), autonòmics i estatals (promulgació de lleis al respecte i actuacions conseqüents) fins a iniciatives d'ordre mundial (gestió dels recursos naturals).

Però en aquesta proposta ens centrarem en el nostre àmbit ciutadà doncs ja se suposen conscienciades les persones i les famílies.

Per això, demanem a l’Ajuntament, al govern i a l’oposició, acordin, entre d'altres possibles complementaris, nou tipus d'actuació municipal:

1.  Instal•lar i aplicar sistemes de captacions d'energia (geotèrmics, plaques solars, plaques fotovoltaiques), per al seu aprofitament públic, alternatius a l'electricitat, gasos i gasolis.

2.  Disminuir els consums d'ús públic (aigua i electricitat) substituint progressivament (o suprimint-los totalment) els elements que exigeixen gran consum per altres més econòmics.

3.  Donar opcions a l'ús del cotxe com a únic tipus de transport urbà establint les modificacions necessàries en l'estructura viària per permetre i estimular l'ús de vianants, incentivar l'ús de la bicicleta i establir sistemes de transport públic sostenible amb la seva corresponent publicitat perquè sigui aprofitat pel turisme que ens visita.

4. Col·locar als espais públics papereres multiús dividides en tres seccions: plàstic i llaunes, papers i la resta al igual que es fa en molts aeroports i al casc urbà d’algunes ciutats. Els nostres visitants es passegen bevent i menjant i tota la brossa que generen, amb les paperes convencionals, no es pot reciclar.

5. Establir als edificis públics i estimular en els privats la separació dels circuits d'aigua potable (per a cuines i banys) i aigües grises obtingudes a través de l'ús anterior, per a la seva utilització, convenientment tractades, en rentadores, vàters, reg, etc. Igualment, establir als edificis i espais públics i estimular en els privats l'aprofitament de les aigües pluvials per a la seva posterior utilització, una vegada tractades, en els mateixos usos que les aigües grises.

6.  Modificar en el POUM la normativa que regula la col•locació de plaques solars i que impedeix, en els seus articles 112 y 128, que les plaques solars, en el cas de coberta inclinada, puguin situar-se amb l’orientació més correcte i amb la inclinació més convenient por la qual cosa la pèrdua de rendiments d’aquestes plaques mal orientades o d’inclinació insuficient pot arribar al 50%.

7.  Crear estímuls econòmics per a les iniciatives empresarials i familiars destinades a l'estalvi d'energia doncs la visió a llarg termini ha de ser responsabilitat de les administracions. La iniciativa privada sempre tendirà al mínim cost i és l'administració pública la que ha de compensar els increments de pressupost amb una visió de major abast. Per exemple, a Roses, l'obligatorietat de generar aigua calenta amb energies alternatives és del 35% del consum diari. Augmentar aquest mínim mai es realitzarà si no és amb estímuls econòmics (reducció de taxes, per exemple).

8.  Educar i generar educació explicant el perquè de les actuacions precedents. Aquesta educació ha de ser coherent amb les accions públiques doncs difícilment un ciutadà se sentirà implicat en aquest tema de la sostenibilitat si adverteix que l'Ajuntament malgasta d'una banda l'estalvi que exigeix per l'altra. També, conscienciar la població per reduir, reutilitzar i reciclar productes.

9.  Adherir-nos, com a ciutat defensora de la sostenibilitat a xarxes nacionals o internacionals formades per ciutats amb els mateixos interessos, amb el que rebríem informació i suggeriments. Per exemple:
- Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables (Girona i Torroella de Montgrí ja hi figuren) i publicitar que la pertinença a aquesta xarxa implica seguir els principis d'actuació corresponents al projecte "Healthy Cities", de l'Organització Mundial de la Salut.
- Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, formada per 80 municipis de tota Espanya entre els quals hi figuren Girona, de nou, i Besalú.
Promocionar exteriorment, un cop iniciat el procés de sostenibilitat desitjat, la voluntat de Roses de ser una ciutat conscienciada en aquests temes pertanyent a aquestes dues associacions de municipis.

Igual que podríem convertir Roses davant del món en capdevantera de la supressió de barreres arquitectòniques si es fessin les corresponents modificacions als espais públics, podem convertir-la també en ciutat avançada en l'aprofitament energètic i la sostenibilitat. Això, a part dels seus avantatges evidents milloraria la nostra imatge pública.

Greenpeace, va presentar el 16 de juliol de 2010, un informe sobre la destrucció del litoral mediterrani titulat "Destrucció a Tota Costa 2010" en el qual es mostraven imatges de Roses com trist exemple d'urbanització massiva de la costa. Podríem compensar aquesta penosa imatge oferta a l’exterior, per culpa d'èpoques passades, amb una altra imatge creada actualment per nosaltres amb accions del tipus que aquesta proposta ofereix.

… Perquè si no fem res, entre tots, em temo que acabarem així:


Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació

dimecres, 18 d’agost del 2010

18. Informació als ciutadans

Encara que la informació als ciutadans des del govern ha de referir-se a tots els àmbits de les actuacions municipals, ens referirem especialment en aquesta proposta a aquelles actuacions que puguin comportar una alteració de la fisonomia de l'entorn urbà doncs una llei pot derogar-se però la qualitat o la manca d'ella en un espai públic roman en el temps.

Per això, una actuació municipal que afecti i influeixi en l'entorn urbà, en les seves formes i en els seus usos, ha de ser no només informada dels seus resultats sinó també explicada des de l’inici doncs no pot haver-hi participació si no hi ha informació. No vol dir això que sigui sotmesa a referèndum sinó que els ciutadans siguin tractats amb respecte en la informació dels canvis del seu entorn.

Perquè aquesta informació sigui realment respectuosa amb els ciutadans s'ha de fer en una fase inicial del desenvolupament del pla previst que permeti estudiar i atendre, o no, les possibles propostes o consideracions. En cas contrari, la informació és només un aparador i crearà frustració en els ciutadans per sentir-se utilitzats però no aprofitats.

Tots els polítics haurien de considerar que si tracten amb respecte els ciutadans, seran igualment tractats amb el mateix respecte.

Qualsevol actuació municipal, per excel lent i ben intencionada que sigui, comportarà descontents i malinterpretacions. Però l'origen de gran part d'aquests descontents es deu a la desafecció que sent la ciutadania per la falta de consideració del governant cap al governat, Si existís una informació prèvia i una explicació atenta i, sobretot, si tot això fos creïble, els ciutadans se sentirien còmplices en lloc de contraris, es tendiria a comprendre i perdonar en lloc de jutjar i oposar-se ja que es sentirien partícips de la "res pública".

Però respecte a la informació no vol dir propaganda. Els ciutadans, tard o d'hora, advertiran la diferència.

I, per acompanyar la proposta, un poema de preguntes:



Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (4)

dimecres, 11 d’agost del 2010

17. La "roca dreta" de la Plaça Catalunya

El passat 29 de maig es va celebrar a Roses la 17ª Vila Gegantera Gironina amb la trobada de 3.500 persones pertanyents a les diferents colles geganteres de la província. Amb aquest motiu es va plantar i es va inaugurar un monument que commemorava aquesta trobada. Aquest monument, té forma de monòlit de set metres i mig d'altura, nou tones de pes i està enfonsat un metre en el sòl.

Aquesta roca és de gran impacte visual per la seva forma i grandària, per la seva ubicació urbanística i pels seus afegits complementaris que l’adornen tant a nivell de la placa explicativa com de la decoració del seu entorn pròxim. També però és important, o pot ser-ho, per la història que se li presumeix però no es coneix.

Els ciutadans de Roses, que no coneixem la història d'aquesta pedra ni el per què de la seva aparició, respirem tranquils, pel temps transcorregut, sense necessitat de mirar constantment el cel per si apareix una altra roca semblant ni atalaiar l’horitzó esperant veure l'aparició d'un ramat d’ovelletes que justifiquin aquest tancat que envolta innoblement aquesta noble roca. Però aquesta tranquil•litat no exclou la nostra curiositat per a conèixer més d'aquesta roca a la qual, potser per falta de papers, no sabem si mirar amb desconfiança com a fruit d'un amor il•legítim o amb l'amor de saber-la pertanyent a la nostra família.

Per això, proposem al govern i a l’oposició del nostre Ajuntament que ens informin de certs aspectes relacionats amb aquesta roca perquè així ha de ser i també perquè puguem informar als nostres visitants que, després d'un any d'absència, s'han trobat de sobte, sorpresos i estranyats, amb aquesta “roca dreta” que els nostres veïns del nord ja s'han obstinat en atribuir la seva presència al nostre benvolgut Obelix.

Primer les preguntes tradicionals que ha de fer-se qualsevol objecte que es preuï, especialment d'aquestes dimensions, per a ser col•locat i admirat en un espai públic de la rellevància de la Plaça Catalunya: Qui sóc? D'on vinc?

El Departament de Cultura de l'Ajuntament i, especialment, el Departament d’Arqueologia, ha estat consultat i s'ha pronunciat sobre el valor arqueològic d'aquesta pedra? Creiem que aquesta consulta i aquest informe només poden realitzar-se de forma completa tenint el coneixement de la situació exacta en la qual aquesta pedra es trobava originàriament.

I, finalment, les preguntes corresponents al seu avenir: Atès que la ubicació actual i el seu entorn afegit no semblen ser les condicions més idònies per a realçar la seva importància i realçar, de passada, la importància del seu entorn, quins plans té previst l'Ajuntament referent a això?

Nosaltres, per la nostra banda, proposem una actuació a la Plaça Catalunya que valori aquesta pedra com sembla merèixer-se, àdhuc ser posseïdora de tantes incògnites.

Però abans, una crítica al seu actual emplaçament. Repeteixo part de les meves pròpies paraules que van aparèixer, com opinió, en l'article “Un monòlit a la Plaça Catalunya” de La Veu2 del passat mes de maig:

En el que correspon al disseny urbà opino que està situada en el pitjor lloc. Mai havia de col•locar-se al costat dels xiprers doncs aquests gairebé doblen en altura a aquesta roca i l'empetiteixen. Ni tan sols està ordenada respecte a ells doncs està més pròxima a un que al contigu. Si ens sembla important, valorem-la i, de passada, suprimim la imatge actual d'un contenidor de residus oleics groc que ocupa aquest lloc preferent.

També proposem modificar la situació d'aquest gran panell d'anuncis públic i els senyals de trànsit i il•luminació. Aquest conjunt desordenat d’elements funcionals són els que, actualment, donen la primera imatge urbanística de la plaça i que dominen la visió de la mateixa des de l'accés a la ciutat, tal i com s’aprecia a les fotos que corresponen a l’estat actual. Tots aquests elements són necessaris però també haurien de disposar-se considerant la importància de la imatge de la plaça.

Menció especial mereix la placa que altera la fisonomia de la roca. És com clavar una placa commemorativa al centre d'una escultura. Hauria de retirar-se i col.locar-la al peu de la roca.

           La visió de la plaça des de l'accés a Roses                                       L'emplaçament actual del monòlit

La proposta de ACP:
 
Aquesta plaça té una forma triangular i, a la punta, la més visible per als vehicles que accedeixen, hi ha unes escales d'accés. Si aquesta roca estigués a l'eix d'aquestes escales, uns pocs metres tan sols més cap al centre de la plaça, seria una imatge potent per als que arribessin a Roses doncs els propis graons crearien una base que augmentaria la seva importància.
 
Convenientment il•luminada el seu efecte ressaltaria. Ara gairebé no és visible, a pesar de la seva grandària, si no gires el cap quan passes per l'avinguda de Rhode.
 
I per a protegir-la d'actes vandàlics envoltem-la per un estany en lloc de l'actual tancat de vocació rural que actualment la protegeix.

Les barreres de la plaça

Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació
Roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (19)

dimecres, 4 d’agost del 2010

16. Un fòrum plural

Aquesta proposta no va dirigida, excepcionalment, als polítics del govern o de la oposició sinó que es posa a la consideració de la totalitat dels ciutadans de Roses.

En general, la informació i les opinions que rebem estan, inevitablement, mediatitzades per l’origen de la informació. Aquest origen és molt variat i va des de la informació oficial del propi Ajuntament fins els "boca a boca", passant per altres fòrums i revistes, cadascun amb les seves tendències i característiques. Segons el medi, podem tenir, d'un mateix fet no només visions diferents sinó oposades.

Proposem la creació d'un fòrum públic en el què TOTHOM, sense distinció, pugui lliurement expressar les seves idees i opinions sense témer que aquest fòrum estigui al servei de cap partit ni, tampoc, per atacar ningú, ni persona ni partit.

Falten deu mesos per a les eleccions i encara hi som a temps per a no deixar que el procés electoral es converteixi en una història de "sang i fetge" que, no per repetida, sigui menys penosa. Per la lluita pel vot alguns són capaços de difamar, mentir, atacar per atacar i defensar per defensar. I el resultat de tot plegat és que l’aproximació a la veritat ens queda cada vegada més llunyana. Les conseqüències de tot això les patirem tots pel fet de votar sense disposar d’una font d’informació suficientment veraç o, almenys, suficientment debatuda.

Creiem que aquesta proposta no contradiu el principi d’independència partidista que aquesta associació vol mantenir atès que la proposta dona cabuda a tothom que vulgui, i a qualsevol tema de la vida ciutadana, sigui urbanístic, econòmic, esportiu, festiu, turístic o qualsevol altre que pugui interessar als ciutadans de Roses.

Per si a algú li ha passat pel cap, ja avanço que no és intenció de l’associació ACP organitzar, dirigir o muntar cap fòrum d’aquest tipus, només plantegem la seva conveniència o necessitat. Però el que sí és segur és que si les premisses d'independència i pluralitat ideològiques es compleixen, ACP donarà suport i col•laborarà per a que la proposta sigui reeixida.

Un fòrum plural (II)

Les paraules anteriors van ser escrites el primer de juliol d'aquest any. Seguint la nostra política d'igualtat d'informació a totes les parts involucrades, en aquest cas polítics, mitjans i fòrums de Roses, se'ls va notificar la nostra intenció de presentar aquesta proposta i escoltar qualsevol tipus de suggeriment que pogués acompanyar-la.

Per aixó, s'han mantingut reunions amb Empordà TV, Guia de Roses, La Veu2, Roses Digital, Viure a Roses i amb representants del govern i de l'oposició.

Tots els polítics han vist interessant la proposta encara que alguns desconfien que pogui fer-se un fòrum com aquest que proposem doncs fàcilment aquests fòrums neixen, o es fan posteriorment, partidistes o antipartidistes, defensors o atacants sistemàtics de personatges públics o partits polítics.

Esperem i desitgem que aquest fòrum arribi a néixer perquè pugui existir un mitjà en el qual tothom pugui participar i exposar els seus punts de vista sense més limitacions que la correcció i la veracitat i sense més interessos que el desenvolupament democràtic.
Un passeig pel món, us animeu?

Juanjo Albors - Carolina Tomas - Anna Ribera
Associació Ciutadana per a la Participació 

dijous, 29 de juliol del 2010

Resum de la primera reunió oberta

Tal com estava anunciat, ahir es va celebrar al vestíbul del Teatre Municipal la primera reunió oberta de la nostra Associació Ciutadana per a la Participació ACP Roses.

Dades:

Cobertura mediàtica per TV Figueres-TV Girona, Guia de Roses i setmanari Empordà
Assistència: 31 persones
Duració: de 20 a 21 hores

Temes:

Presentació de les línies principals de ACP y resposta a les preguntes que aquestes línies puguin plantejar.

Intervencions:

“Qui i com es pot participar?”
ACP: Tothom. Es poden comentar les propostes. Qualsevol associat pot enviar propostes. Poden anar o no signades. No es desestimen els anònims.

“Quines propostes són acceptades?”
ACP: Qualsevol proposta que millori la vida ciutadana de Roses. Alguna proposta pot no ser del gust d'algun associat o estar en desacord amb algun dels seus punts. ACP recollirà totes les objeccions ja que no pretén tenir una sola veu.

“Com es prioritzen les propostes?”
ACP: Les que es considerin més transcendents i afectin més ciutadans

“Quin control exerceix ACP sobre les propostes i els comentaris?”
ACP: Cap control llevat els que contradiuen els principis de l’associació (PRINCIPIS) i els que faltin a la bona educació i respecte vers altres persones. Sempre que es controli una informació o un comentari es publicarà que se n'ha fet el control i les causes.

“Quines són exactament les funcions de ACP?”
ACP: Canalitzar les propostes i fer-les arribar, mitjançant el nostre blog. als qui poden executar-les, sigui el govern, l'Ajuntament o els propis ciutadans.

"ACP pretén ser interlocutora amb el govern en les propostes que presenta?"
ACP: No, l'associació es limita a presentar les propostes sense pretendre controlar el seu seguiment. Aquesta associació no pretén ser un grup de pressió. L'única pressió és l'exposició pública al blog de les propostes perquè puguin ser (o no) considerades.

"Quines són les previsions de futur per a ACP"
ACP: Més que previsions hi ha la voluntat d'adaptació i canvi raonat (i publicat). En aquest sentit, i per a veure una mica el camí seguit, val la pena consultar la pàgina CALAIX del nostre blog.

Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (2)

dimarts, 27 de juliol del 2010

Primera reunió oberta

Aquest dimecres dia 28 de juliol, a les 20 hores, al vestíbul del Teatre Municipal.

Us recordem la celebració de la primera reunió oberta de la nostra Associació Ciutadana per a la Participació.

Aquesta primera reunió, oberta a tots els ciutadans de Roses, té com a missió presentar la nostra associació, respondre i aclarir tots els dubtes i escoltar els suggeriments que puguin haver després d'aquests dos primers mesos de funcionament.

S’agrairà que es passi aquesta informació a tots els vostres amics i persones ... interessades en la participació a Roses.

Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS

dimecres, 21 de juliol del 2010

15. Una proposta humanitària

Proposem crear una nova tradició humanitària. Des del km 0, doncs totes les tradicions han tingut un primer dia.

Totes les tradicions que es celebren s’inicien i acaben amb la seva celebració. Algunes (el Carnaval) tenen un inici de preparació que dura tot l'any però la celebració suposa un punt final. Altres (la nit de Sant Joan, les processons de Setmana Santa) tenen en la seva celebració el seu punt culminant.

Proposem crear una tradició nova, la celebració de la qual suposi el punt de partida d'un acte humanitari i que la seva transcendència es mantingui permanentment doncs contribuir a l'educació i la sanitat es una acció que perdura per a sempre en el beneficiat.

Aquesta tradició podria ser la col.laboració en l'ajuda d'un grup de nens i persones discapacitades de la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur (Índia) per part de tot el poble de Roses. A diferència d'altres fundacions, els nens i les persones beneficiats ho són en conjunt. No apadrines "un" nen, no ajudes "una" persona, contribueixes al benefici de tots: escoles, sanitat, educació, habitatge. Encara que pertany a la ideologia catòlica la seva missió no és l'adoctrinament sinó la justícia social. Es pot col·laborar en un projecte concret o fer-ho a nivell més general, rebent permanentment informació sobre els resultats d'aquesta col·laboració. Hauria de ser l'Ajuntament qui assumís aquesta acció però només com a representant de tot Roses i tots els grups polítics haurien d'assumir la continuïtat, mani qui mani, sigui qui sigui. La quantitat de l’ajuda seria lliure i variable.

La crisi actual ha colpejat també al nostre Primer Món però, tot i això, les nostres condicions són molt privilegiades respecte a les condicions d'aquest Tercer Món que veiem tan llunyà.

Roses podria agermanar-se amb Anantapur per motius humanitaris tant legítims com el nom o la procedència d'un sector de la població; seria agermanament per motius d'ajuda.

Podria donar la idea a la Fundació Vicente Ferrer de proposar, al seu torn, a ciutats de la resta del món, la mateixa iniciativa. Seríem pioners, a nivell mundial, en aquest tipus d'acció d'ajuda conjunta humanitària. Potser algú pugui pensar que per què anar a ajudar fora quan aquesta ajuda pot canalitzar-se en els necessitats del nostre entorn. Però creiem que la voluntat de cooperació no entén de quotes ni de fronteres. El que ajuda fora, ajuda dins i al revés ... I la simpatia que aquesta actitud pot provocar en l'exterior val per mil propagandes turístiques.

Aquest acte, repetit any rere any, portaria el nom de Roses fins a l'altre extrem del món, associat a una gran acció humanitària. No importen les quantitats, importa el compromís, importen les intencions.


ACP no vol el protagonisme d'aquesta acció. Ha de ser el poble de Roses i, per tant l'Ajuntament que el representa, qui ha d'assumir el protagonisme d'aquesta proposta.

Més informació a la mateixa FUNDACIÓ VICENTE FERRER

Juanjo Albors - Carolina Tomas
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (5)

dimecres, 14 de juliol del 2010

14. Barreres arquitectòniques, barreres socials

La nostra proposta és convertir Roses en ciutat exempta de barreres arquitectòniques. Barreres no tan sols per als discapacitats sinó també per a aquelles persones i situacions que pateixen problemes d'accessibilitat: gent gran, cotxets de nen, carrets de compra, nens petits amb tricicle, etc, etc.

Presentar-la al món com a ciutat capdavantera en la consideració i respecte al discapacitat. Títol que milloraria la imatge turística i de qualitat de la nostra ciutat.
Imatge turística i de qualitat perquè els nostres visitants de mobilitat reduïda podrien trobar les facilitats que no troben en altres llocs. Qualitat per als nostres ciutadans en les mateixes circumstàncies. Per a persones sense problemes físics seria també una virtut digna d'admiració per allò que suposa viure o visitar una ciutat respectuosa amb els discapacitats.

Ens permetria sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos i mostrar aquest èxit als nostres visitants. Un èxit més digne d'orgull que l'èxit de tal o qual fira o tal o qual plat típic. També és una qualitat que pot ser publicitada a tot el món.

La supressió de barreres arquitectòniques en els espais públics és una actuació que s'ha de fer per la seva necessitat en si mateixa i per justícia cap als discapacitats i no per interès econòmic. Però si l'interès econòmic ajuda a que així sigui, benvingut sigui. D'aquesta manera, Roses es podrà anunciar com l'única ciutat totalment exempta de barreres i així atraure més visitants de la tercera edat i dels amants de ciutats respectuoses i civilitzades.

I el cost és molt baix: Arreglar els punts negres que té localitzats FADIR i modificar el POUM en la seves normes d'inaccessibilitat i que va portar a contestar en una resposta a una a.legació al respecte: "Per sobre de la coberta plana no s'ha d'admetre cap tipus d 'edificació habitable i, per tant, no ha de ser accessible a persones discapacitades" ignorant que els discapacitats també tenen dret a accedir a la terrassa superior i a l'espai habitable sota coberta que ni s'esmenta.

Especialment haurien d'evitar-se noves construccions públiques amb barreres arquitectòniques, com algunes noves voreres de la Gran Via sense guals, l'accés a l'aparcament enfront del mar des del pas de vianants de la Plaça Sant Pere i d’altres construïts recentment.

Davant l'Ajuntament - Pujada al Puig Rom - Aparcament davant mar

Noves voreres Gran Via - Riera La Cuana

Perquè, no ho oblidem, qualsevol de nosaltres pot trobar-se, tard o d'hora en aquesta situació i no ens ha d'afectar directament un problema per a ser conscients d'ell.

El "Día de la Rampa" a Elx

Juanjo Albors - Carolina Tomas - Anna Ribera
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (6)

dimecres, 7 de juliol del 2010

13. Nous aparcaments (un joc d'imaginació)

No és un secret que a Roses són necessaris, urgentment, nous aparcaments, soterrats o en edificis específics. També és necessari augmentar la mobilitat d'ús dels existents. Es podrien crear zones blaves en àrees comercials. S’hauria de pensar en anul•lar o rebutjar col•locar testos enfront d’alguns establiments. El comerç de Roses necessita urgentment aparcaments pròxims als seus comerços.

Em deia un vell professor, l’arquitecte Coderch de Sentmenat, que no era dolent copiar, que l'inconvenient era copiar malament o copiar de models dolents, que es podia copiar a condició de fer-ho del millor i fer-ho bé. Doncs bé, aquesta idea d'un hipotètic edifici per a nous aparcaments és una còpia, com imatge, del Guggenheim Museum de Frank Lloyd Wright a Nova York que exposo aquí per a demostrar que una forma rotunda com aquesta pot encaixar perfectament en una trama d'angles rectes com les de Nova York i Roses.

Amb una altura promig de 12,15 m (equivalent a 4 plantes) i una ocupació de 2.030 m2, poden col•locar-se 400 vehicles aparcats en quatre plantes cobertes i una última planta descoberta.

Pot realitzar-se sobre rasant com aquí s'exposa, o subterrani d'una o diverses plantes. Evidentment, la solució enterrada és més cara i conflictiva tenint en compte la geologia del sòl de Roses però deixa lliure la superfície de l’emplaçament. La solució sobre rasant és molt més econòmica i permet diverses plantes sense problemes econòmics extraordinaris. Tot el terra de l'edifici és una rampa contínua d'escàs pendent (3% de pujada i 2% de baixada) pel que no precisa un programa addicional de rampes de comunicació entre plantes estalviant aquest espai suplementari.

Tot l'interior s'obre a un pati circular de 18 m de diàmetre, enjardinat en planta baixa i amb els seus tres xiprers corresponents, representatius de l'hospitalitat de Roses. Les baranes de protecció de cada pis són jardineres contínues amb espècies de baixa exigència d'aigua (romaní, per exemple) i gairebé nul manteniment. Això, i el fet que no existeixen murs en altura sinó només aquestes baranes-cinta de protecció del contorn donaria a l'edifici una imatge verda i lleugera accentuada per la seva forma helicoïdal.

Per a fer-se una idea de les dimensions d'aquest edifici: Cabria en un espai de 54x54 m (l'aparcament del Teatre) o altres zones de superfície similar. La seva forma rodona crearia triangles verds en aquestes zones lliures. No obstant això, se suprimiria un “espai verd” però que en la realitat no és una plaça sinó un aparcament. Aquest edifici, amb 400 places, tindria el doble de aparcaments que la suma dels aparcaments del Teatre (112), de la plaça Frederic Rahola (62) i de la plaça Tarradellas (41). El seu nombre de places permetria alliberar zones teòricament verdes del seu ús d'aparcament recuperant-les com espais lliures realment aprofitables.

Tots sabem que, actualment, aquest projecte és urbanísticament impossible doncs cap planejament urbanístic preveu la possibilitat de construir edificis així i només es permetrien en soterrani però també sabem que en aquesta època de manca de pressupost els aparcaments subterranis són inviables a Roses i, sense aparcaments, aquesta ciutat es col.lapsarà. Tots els planejaments urbanístics poden modificar-se si hi ha voluntat política i hi ha raons poderoses i no especulatives per a fer-ho. Creiem que aquestes raons existeixen en aquest cas.

De moment, és tan sols un joc d'imaginació que només pretén demostrar que un edifici d'aparcaments no té per què ser un búnker lleig i àrid a la vista. Que també pot combinar el verd i el transparent i en el qual els seus recorreguts no tenen per què ser recorreguts subterranis amb llum artificial. Però, especialment, pretén demostrar que aquest edifici de 400 places d'aparcament pot ser econòmicament viable i que pot alliberar molts espais verds i molts carrers per a destinar-los a places públiques i a carrers de vianants en lloc d'espais d’aparcament. En cas contrari veurem que el nombre d’aparcaments que, amb l'augment de població, hauria d'anar augmentant, va reduint-se al mateix temps que la realitat econòmica impedeix i impedirà la construcció d’aparcaments subterranis.

L'arquitecte mostrant orgullós la maqueta de l'edifici dels nous aparcaments a l'alcaldessa de nova York, que els mira il•lusionada, i al regidor d'urbanisme que no sembla molt convençut (foto de l'Arxiu Municipal).

En homenatge a Frank Lloyd Wright i als usuaris de vehicles que busquen, desesperadament, un lloc on aparcar.

Juanjo Albors
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (21)

dimecres, 30 de juny del 2010

12. Cala Murtra, platja naturista amb "cara i ulls"

Ja fa anys que cala Murtra es va dedicar al naturisme. Però aquesta dedicació 'formal' només consta a la pròpia cala mitjançant un rètol (molt deteriorat) i un parell de pintades que, per postres, els banyistes es troben quan arriben a la mateixa platja, després de baixar el feixuc camí des de la carretera de Montjoi. És evident que la gran majoria no voldran fer l’esforç de tornar a pujar cap amunt pel sol fet de no voler despullar-se i així han de conviure naturistes i banyistes tèxtils amb totes les tensions, incomoditats i males cares que això comporta. Exactament el mateix passa amb les embarcacions que fondegen a la esmentada cala i que no tenen cap mena d’avis que es tracta de l’únic espai naturista que Roses ofereix als seus visitants.
Per tot això proposem:
1. Que cala Murtra sigui oficialment anomenada PLATJA NATURISTA a tot arreu inclús als planells oficials de l’Ajuntament (a la web ja figura com a tal).
2. Que sigui senyalitzada com a tal des dels seus accessos (carretera de Montjoi, camí de Ronda, etc.), així com també a peu de la mateixa platja;
3. Que les boies de delimitació de la zona de banyistes portin un rètol ben visible per indicar als patrons de les embarcacions que hi fondegen que es tracta d’un espai reservat per a naturistes;
4. Que s’estudiï la possibilitat d’oferir a qualsevol organització sense ànim de lucre rosinca (Creu Roja, Roses contra el Càncer, Tramuntanets, etc.) d’explotar, durant els mesos d’estiu, un ‘xiringuito’ sostenible i extremadament respectuós amb l'entorn a la mateixa platja per dotar-la d’una sèrie de serveis que ara li manquen.

Thomas Spieker
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (5)