El passat 29 de maig es va celebrar a Roses la 17ª Vila Gegantera Gironina amb la trobada de 3.500 persones pertanyents a les diferents colles geganteres de la província. Amb aquest motiu es va plantar i es va inaugurar un monument que commemorava aquesta trobada. Aquest monument, té forma de monòlit de set metres i mig d'altura, nou tones de pes i està enfonsat un metre en el sòl.
Aquesta roca és de gran impacte visual per la seva forma i grandària, per la seva ubicació urbanística i pels seus afegits complementaris que l’adornen tant a nivell de la placa explicativa com de la decoració del seu entorn pròxim. També però és important, o pot ser-ho, per la història que se li presumeix però no es coneix.
Els ciutadans de Roses, que no coneixem la història d'aquesta pedra ni el per què de la seva aparició, respirem tranquils, pel temps transcorregut, sense necessitat de mirar constantment el cel per si apareix una altra roca semblant ni atalaiar l’horitzó esperant veure l'aparició d'un ramat d’ovelletes que justifiquin aquest tancat que envolta innoblement aquesta noble roca. Però aquesta tranquil•litat no exclou la nostra curiositat per a conèixer més d'aquesta roca a la qual, potser per falta de papers, no sabem si mirar amb desconfiança com a fruit d'un amor il•legítim o amb l'amor de saber-la pertanyent a la nostra família.
Per això, proposem al govern i a l’oposició del nostre Ajuntament que ens informin de certs aspectes relacionats amb aquesta roca perquè així ha de ser i també perquè puguem informar als nostres visitants que, després d'un any d'absència, s'han trobat de sobte, sorpresos i estranyats, amb aquesta “roca dreta” que els nostres veïns del nord ja s'han obstinat en atribuir la seva presència al nostre benvolgut Obelix.
Primer les preguntes tradicionals que ha de fer-se qualsevol objecte que es preuï, especialment d'aquestes dimensions, per a ser col•locat i admirat en un espai públic de la rellevància de la Plaça Catalunya: Qui sóc? D'on vinc?
El Departament de Cultura de l'Ajuntament i, especialment, el Departament d’Arqueologia, ha estat consultat i s'ha pronunciat sobre el valor arqueològic d'aquesta pedra? Creiem que aquesta consulta i aquest informe només poden realitzar-se de forma completa tenint el coneixement de la situació exacta en la qual aquesta pedra es trobava originàriament.
I, finalment, les preguntes corresponents al seu avenir: Atès que la ubicació actual i el seu entorn afegit no semblen ser les condicions més idònies per a realçar la seva importància i realçar, de passada, la importància del seu entorn, quins plans té previst l'Ajuntament referent a això?
Nosaltres, per la nostra banda, proposem una actuació a la Plaça Catalunya que valori aquesta pedra com sembla merèixer-se, àdhuc ser posseïdora de tantes incògnites.
Però abans, una crítica al seu actual emplaçament. Repeteixo part de les meves pròpies paraules que van aparèixer, com opinió, en l'article “Un monòlit a la Plaça Catalunya” de La Veu2 del passat mes de maig:
En el que correspon al disseny urbà opino que està situada en el pitjor lloc. Mai havia de col•locar-se al costat dels xiprers doncs aquests gairebé doblen en altura a aquesta roca i l'empetiteixen. Ni tan sols està ordenada respecte a ells doncs està més pròxima a un que al contigu. Si ens sembla important, valorem-la i, de passada, suprimim la imatge actual d'un contenidor de residus oleics groc que ocupa aquest lloc preferent.
També proposem modificar la situació d'aquest gran panell d'anuncis públic i els senyals de trànsit i il•luminació. Aquest conjunt desordenat d’elements funcionals són els que, actualment, donen la primera imatge urbanística de la plaça i que dominen la visió de la mateixa des de l'accés a la ciutat, tal i com s’aprecia a les fotos que corresponen a l’estat actual. Tots aquests elements són necessaris però també haurien de disposar-se considerant la importància de la imatge de la plaça.
Menció especial mereix la placa que altera la fisonomia de la roca. És com clavar una placa commemorativa al centre d'una escultura. Hauria de retirar-se i col.locar-la al peu de la roca.
La proposta de ACP:
Aquesta plaça té una forma triangular i, a la punta, la més visible per als vehicles que accedeixen, hi ha unes escales d'accés. Si aquesta roca estigués a l'eix d'aquestes escales, uns pocs metres tan sols més cap al centre de la plaça, seria una imatge potent per als que arribessin a Roses doncs els propis graons crearien una base que augmentaria la seva importància.
Convenientment il•luminada el seu efecte ressaltaria. Ara gairebé no és visible, a pesar de la seva grandària, si no gires el cap quan passes per l'avinguda de Rhode.
I per a protegir-la d'actes vandàlics envoltem-la per un estany en lloc de l'actual tancat de vocació rural que actualment la protegeix.
Les barreres de la plaça
Associació Ciutadana per a la Participació
Roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (19)
Certament, el grandiòs monolit amb prou feines es veu perquè competeix en presència amb els xiprers i la proposta de l'ACP li conferiria el protagonisme que mereix per les seves dimensions i també, perquè no dir-ho, com a memorial d'un acte important que es va celebrar a la nostre vila.
ResponEliminaTambé estic totalment d'acord amb l'apreciciació sobre la placa que li han clavat al mig - segons la meva modesta opinió és d'un mal gust espantòs, i ja sé que parlant sobre gustos hi podriem estar fins l'any de la maria picor. Però afegiria una altre punt pel que fa les explicacions que es donen a tots aquells que s'acosten a veure la roca: estan només en català. Ja es trist que en una vila tant turística com la nostre continuem fent les coses a esquenes de qui ens dòna de menjar. No sé de qui serà responsabilitat, però penso que aquí tothom ha fallat - des dels castellers que han ofert la roca a la vila fins els funcionaris municipals o responsables polítics que han autoritzat la seva col·locació.
Ai perdó - una altre cosa que m'he descuidat: El jardinet que ara envolta la roca (i que en Juanjo Albors amablement anomena "tancat de vocació rural") és també lamentable i tret de qualsevol context com un 'Deus ex macchina'. Molt millor la proposta d'un petit estany o fins i tot ciment pur i dur, encara que ja es prou 'dura' la Plaça de Catalunya. Per cert, és una herència del primer govern socialista que vàrem tenir a Roses.
ResponEliminaGràcies, Thomas, per les teves aportacions. Però m'agradaria referir-me a algunes d'elles: Primer, totalment d'acord respecte a la informació monolingüe i no únicament per qüestions interessades respecte als turistes sinó per simple educació envers els nostres visitants. S'ha de protegir la nostra llengua pròpia però no s'ha de perdre la qualitat de comunicació que tenim, en general, els catalans.
ResponEliminaTambé crec que la base ha de ser millor un estany i no una superfície de formigó per evitar la temptació de grafits. Si es considera que l'aigua d'un estany no és suficient protecció sempre se li poden afegir unes quantes piranyes.
Gràcies per la teva participació.
Trobo encertada la idea de commemorar la trobada gegantera, i el símbol de la roca dreta que lliga passat i futur. penso que ens identifica com a poble i com a país.
ResponEliminaEl problema està quan elements tant potents es treuen de context. I per mi aquí hi ha vàries errades que penso que són de bona fe, fruit de les presses del calendari.
La ubicació al costat dels xiprers i en un lloc marginal de la plaça fa malbé les bones intencions.
Això s'agreuja com heu ben dit amb el tancat i la placa, que ajuden a desmerèixer la contundència de la pedra i la converteixen en una caricatura del que pot representar.
Sobre el que proposeu Juanjo,
la posició on l'ubiques la trobo encertada. però no tinc clar el tema de l'estanyet.
Seguint al ironia que fas servir, ara no sabríem si ens ha caigut del cel, o ens hauria sorgit del mar.
Em sembla clau saber d'on ve la pedra, què en diuen els arqueòlegs, en quina època la situen, com s'aixecaven aquestes pedres, com es falcaven en sec, de tot això en sortiríem més rics.
Tot això explica't en català, i en altres idiomes i gràficament com es feien aquests aixecaments.
Potser això ens resoldria el tema de la base.
Penso que en aquesta instal.lació hi ha hagut bona fe, i poc temps per pensar, i trobo encertada la reflexió que proposeu.
Gràcies Juanjo per convidar-me a participar, i disculpa per no haver-ho fet abans.
També em pregunto a tall de l'herència que diu en Thomas, - perquè la plaça Catalunya és una plaça elevada, i una barrera ?.
ResponEliminaAixò sí que un dia quan s'hagin solucionat el miler de coses pendents i urgents, i d'altres que en sortiran, potser també s'hauria d'atacar, i si és aprofitable el seu subsol per generar aparcament.
Perdoneu encara que no vingui al cas. no vull introduir un nou tema on no correspon.
Gràcies, Dani, per inaugurar les teves participacions. Esperem que siguin freqüents pel bé de les nostres propostes ja que la veu autoritzada d'un bon arquitecte és molt de valorar.
ResponEliminaT'agraeixo que insisteixis en intentar esbrinar els orígens de la roca i el seu antic emplaçament perquè així ha de ser.
L'estany és anecdòtic i neix de la desconfiança cap al que ja ha passat en altres monuments excessivament accessibles i, especialment, per a poder suprimir sense objeccions aquest tancat pastoral. El reflex de la roca a l'aigua(amb un fons fosc) contribuiria a restituir les seves dimensions en part soterrades.
Especialment reconec que la teva irònica visió sobre una "roca nascuda del mar" és una imatge tremendament atractiva i encara que sapiguem que és falsa (moltes també ho són i que no esmento per a no trencar il.lusions), podria crear una llegenda que acompanyés a la nostra tradicional sirena empordanesa.
Gràcies novament.
molt agraït per la teva consideració company, però com et vaig dir en privat em queda molt per aprendre.
ResponEliminaEn el sentit que ho dius, suggerent si que ho és ...
Escolteu - i si proposessim canviar totalment el seu emplaçament i col·locar-la al mig del mar, com si realment hagués sorgit d'allà? No sé - com la famosa font de l'estany de Ginebra...
ResponEliminaCom això no és una votació sinó una suma de propostes, t'agraeixo, Thomas, la teva adhesió al grup dels ponents.
ResponEliminaEn aquest "brainstorming" local, qualsevol idea és positiva ja que pot obrir camí a altres.
De tota manera, un problema que li veig a aquesta proposta és que les aigües de la nostra badia no ens pertanyen enterament doncs hem de compartir-les amb la Generalitat i amb l'estat espanyol.
Doncs jo sóc partidari d'un canvi d'ubicació total, és a dir fora de la Plaça Catalunya.
ResponEliminaPodem estar d'acord que la plaça representa actualment una important barrera arquitectònica i el fet d'emplaçar la pedra en una zona més cèntrica agreujaria el problema, encara més si afegim d'altres elements com un estany o algun tipus de tanca, jardinet,...
La plaça ha de ser,al meu parer un punt de reunió dels veïns del poble i dels nostres visitants.Un espai per gaudir tots plegats, sardanes, concerts, balls, fires, mostres,...
Un espai obert, i es desitjable que en un futur proper és clar no representi una barrera arquitectònica.
Proposo que s'emplaci a la rotonda d'entrada a la vila, és a dir davant l'oficina d'informació (antic correus), entenc que la seguretat vial ho permet, i a més aquesta ubicació permet instal.lar elements de seguretat cap a la pedra.
M'agrada la idea de conèixer més sobre aquesta pedra i m'agrada molt la idea de símbolde la roca dreta que lliga passat i futur que apunta en Dani.
Juanjo Viñuela
La raó principal per la qual vam proposar la Plaça Catalunya, encara que variant el seu emplaçament concret, va ser per continuar amb la decisió presa entre la Colla Gegantera i l'Ajuntament ja que volíem respectar tota la primera part de donació i esforç indubtables de la Colla.
ResponEliminaA més la seva inauguració va estar lligada a aquest acte de trobada entre colles i que se suposa que anualment es recordarà; la seva celebració anual sempre serà més apropiada a la plaça pública que en una rotonda. Molts recordem la música i balls que es van fer en aquell acte a la plaça. La situació a la rotonda semblaria més "decorativa" i menys integrada.
També faltaria a la rotonda la possibilitat d'accedir fàcilment a la informació referent a aquesta pedra i que no dubtem un dia arribarà perquè, encara que no es coneguessin mai els seus orígens, sempre quedarà el record del nomenament de Roses com Vila Gegantera.
Però repetim, aquí no decidim, només proposem i analitzem i crec que com més propostes i més anàlisi més ric és el debat.
I gràcies, Juanjo Viñuela, per participar.
ResponEliminaJuanjo Albors
Joc també soc partidari de treure-la de la plaça de Catalunya. És una plaça inacabada, dura, i que no han volgut mai finalitzar-la. Un altra lloc possible seria a la zona verda del davant de les Muralles. Però sobre tot, que treguin de la pedra els quatre claus d'acer que van clavar-li per penjar una placa de ferro. Una roca de 2.000 anys no es mereix aquestes punyalades.
ResponEliminaEstem amb tu, Enric, respecte a l'agressió de la roca per part d'aquesta placa ... i que ens perdoni la Colla Gegantera que suposo és la que la va col.locar.
ResponEliminaPel que fa a l'emplaçament, creiem que ja seria un bon moment que l'Ajuntament (govern i oposició conjuntament) organitzés algun tipus de proposta perquè els ciutadans coneguéssim el que encara no coneixem i poder així opinar amb més fonament de causa.
Això que dius de plaça inacabada, està bé, però posats a dir en la meva opinió està malt resolta.
ResponEliminaPodriem dir que tenim una plaça elevada que representa un barrera, dividida en tres porcions amb vocacions molt difenciades que funcionen independenment sense un discurs unitari de plaça.
Aquesta es manifesta marcadament observant els usos que s'en fa. De manera que viuen literalment d'esquena, i van del residual de la punta del triangle, al central destinat a cel.lebracions populars a l'aire lliure, per arribar al de la part que va conservar els plàtans destinada parcialment a jocs infantils i a la intal.lació d'una fireta.
Posats a dir afegiria que no actua només com a barrera física i visual, sinò que és una illa que no es relaciona amb el seu entorn, ignorant la façana urbana, i fent la única concesió a poder contemplar el mar des de la seva plataforma.
Segons la meva opinió tot això de manera més o menys ràpida i esquemàtica fa que l'espai públic principal del poble, no sigui un espai coherent, i que no llueixi com mereix per situació, representativitat, i qualitat de l'entorn.
Avanço ja que hi som una coseta més.
ResponEliminaImaginem que el carrer Major, no s'acaba sobtadament contra les dues pilones, sinò que s'incorpora de ple a l'espai de la plaça. De manera que l'obsoleta i minsa vorera actual, i la zona de vial rodat esdevenen plaça. Això sumat a la imprescindible actuació de recuperació del nivell original de la plaça actual.
Tenint en compte de manera unitaria tot l'àmbit delimitat per les façanes dels eficicis fins al límit amb l'avinguda de Rodhe, i estudiant tots els fluxes dels carrer que arriben i comuniquen la plaça amb el nucli urbà.
Podria esdevenir l'efecte immediat de posada en valor de tot el perímetre edificat, tant simbòlic amb l'ajuntament presidint la plaça, com econòmic el comerç i la restauració gaudint i fent gaudir de la mateixa.
Amb una senzilla reubicació dels usos actuals, espai de cel.lebració ciutadana mes ample davant l'Ajuntament, una zona de terracetes, ben ordenada al sector més estret des del Caiman, al final del triangle de la plaça, i tenint en compte també la zona del Marisol. Tindríem un delsespais lliures urbans de millor qualitat de la costa brava.
Perdoneu, m'en descuidaba de la possibilitat de l'aparcament soterrani, que s'hauria d'estudiar acuradament si és viable.
ResponEliminaPerquè s'entengui millor el comentari de Dani Abad en la seva crítica a l'entrega (o no entrega) de la Plaça Catalunya respecte al carrer que la limita, hem afegit les quatre últimes fotos amb els quatre tipus de barrera diferents.
ResponEliminaNoi ... on eres des que vam inaugurar aquest bloc?
Millor 4 imatges que 4.000 paraules, gràcies Juanjo.
ResponEliminaOn era... vaja no m'enrecordo, però segur que tinc una coartada. jaja