Em deia un vell professor, l’arquitecte Coderch de Sentmenat, que no era dolent copiar, que l'inconvenient era copiar malament o copiar de models dolents, que es podia copiar a condició de fer-ho del millor i fer-ho bé. Doncs bé, aquesta idea d'un hipotètic edifici per a nous aparcaments és una còpia, com imatge, del Guggenheim Museum de Frank Lloyd Wright a Nova York que exposo aquí per a demostrar que una forma rotunda com aquesta pot encaixar perfectament en una trama d'angles rectes com les de Nova York i Roses.
Amb una altura promig de 12,15 m (equivalent a 4 plantes) i una ocupació de 2.030 m2, poden col•locar-se 400 vehicles aparcats en quatre plantes cobertes i una última planta descoberta.
Pot realitzar-se sobre rasant com aquí s'exposa, o subterrani d'una o diverses plantes. Evidentment, la solució enterrada és més cara i conflictiva tenint en compte la geologia del sòl de Roses però deixa lliure la superfície de l’emplaçament. La solució sobre rasant és molt més econòmica i permet diverses plantes sense problemes econòmics extraordinaris. Tot el terra de l'edifici és una rampa contínua d'escàs pendent (3% de pujada i 2% de baixada) pel que no precisa un programa addicional de rampes de comunicació entre plantes estalviant aquest espai suplementari.
Tot l'interior s'obre a un pati circular de 18 m de diàmetre, enjardinat en planta baixa i amb els seus tres xiprers corresponents, representatius de l'hospitalitat de Roses. Les baranes de protecció de cada pis són jardineres contínues amb espècies de baixa exigència d'aigua (romaní, per exemple) i gairebé nul manteniment. Això, i el fet que no existeixen murs en altura sinó només aquestes baranes-cinta de protecció del contorn donaria a l'edifici una imatge verda i lleugera accentuada per la seva forma helicoïdal.
Per a fer-se una idea de les dimensions d'aquest edifici: Cabria en un espai de 54x54 m (l'aparcament del Teatre) o altres zones de superfície similar. La seva forma rodona crearia triangles verds en aquestes zones lliures. No obstant això, se suprimiria un “espai verd” però que en la realitat no és una plaça sinó un aparcament. Aquest edifici, amb 400 places, tindria el doble de aparcaments que la suma dels aparcaments del Teatre (112), de la plaça Frederic Rahola (62) i de la plaça Tarradellas (41). El seu nombre de places permetria alliberar zones teòricament verdes del seu ús d'aparcament recuperant-les com espais lliures realment aprofitables.
Tots sabem que, actualment, aquest projecte és urbanísticament impossible doncs cap planejament urbanístic preveu la possibilitat de construir edificis així i només es permetrien en soterrani però també sabem que en aquesta època de manca de pressupost els aparcaments subterranis són inviables a Roses i, sense aparcaments, aquesta ciutat es col.lapsarà. Tots els planejaments urbanístics poden modificar-se si hi ha voluntat política i hi ha raons poderoses i no especulatives per a fer-ho. Creiem que aquestes raons existeixen en aquest cas.
De moment, és tan sols un joc d'imaginació que només pretén demostrar que un edifici d'aparcaments no té per què ser un búnker lleig i àrid a la vista. Que també pot combinar el verd i el transparent i en el qual els seus recorreguts no tenen per què ser recorreguts subterranis amb llum artificial. Però, especialment, pretén demostrar que aquest edifici de 400 places d'aparcament pot ser econòmicament viable i que pot alliberar molts espais verds i molts carrers per a destinar-los a places públiques i a carrers de vianants en lloc d'espais d’aparcament. En cas contrari veurem que el nombre d’aparcaments que, amb l'augment de població, hauria d'anar augmentant, va reduint-se al mateix temps que la realitat econòmica impedeix i impedirà la construcció d’aparcaments subterranis.
De moment, és tan sols un joc d'imaginació que només pretén demostrar que un edifici d'aparcaments no té per què ser un búnker lleig i àrid a la vista. Que també pot combinar el verd i el transparent i en el qual els seus recorreguts no tenen per què ser recorreguts subterranis amb llum artificial. Però, especialment, pretén demostrar que aquest edifici de 400 places d'aparcament pot ser econòmicament viable i que pot alliberar molts espais verds i molts carrers per a destinar-los a places públiques i a carrers de vianants en lloc d'espais d’aparcament. En cas contrari veurem que el nombre d’aparcaments que, amb l'augment de població, hauria d'anar augmentant, va reduint-se al mateix temps que la realitat econòmica impedeix i impedirà la construcció d’aparcaments subterranis.
L'arquitecte mostrant orgullós la maqueta de l'edifici dels nous aparcaments a l'alcaldessa de nova York, que els mira il•lusionada, i al regidor d'urbanisme que no sembla molt convençut (foto de l'Arxiu Municipal).
En homenatge a Frank Lloyd Wright i als usuaris de vehicles que busquen, desesperadament, un lloc on aparcar.
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (21)
Com que l'última planta és descoberta i tot el sòl en rampa, l'aigua de pluja no convertiria aquesta rampa contínua en una riera?
ResponEliminaSi el POUM preveu fer aparcaments soterrats, no és una contradicció voler fer un edifici d’aparcaments, tot i ser una bona idea, sempre que es trobi el lloc adient per fer-lo.
ResponEliminaLes jardineres, encara que indica que són "d'escàs manteniment" no exigeixen molta aigua per la seva gran longitud?
ResponEliminaPara Enric: Aquest tema de l'aigua de pluja va ser un dels primers problemes que em vaig plantejar i la solució no he volgut esposar-la a la pàgina explicativa doncs pensava que l'explicació era excessivament tècnica: La solució és introduir un lleuger pendent transversal, com un peralt, que, a més a més, facilitaria la circulació en corba de la rampa. D'aquesta manera, tota l'aigua va a parar a la circumferència interior que limita amb el pati on es disposaria un canal, de recorregut circular també, que recolliria les aigües de pluja i les portaria a un dipòsit en planta baixa que s'utilitzaria per al reg mínim de les jardineres i dels espais verds circumdants.
ResponEliminaPara el primer Anònim: El que crec una contradicció és la necessitat de construir aparcaments i preveur-els subterranis ja que l'experiència ens demostra que el subsòl rocós de Roses impedeix la rendibilitat dels mateixos. Per això, a l'explicació inicial, ja indico que aquest edifici "Pot realitzar-se sobre rasant com aquí s'exposa, o subterràni d'una o diverses plantes" ... només que crec que l'opció subterrània, especialment en aquesta època de carestia econòmica , és inviable i aquesta inviabilitat no se la pot permetre la situació actual de manca d'aparcaments com tampoc transformar els espais públics en places públiques per aparcar.
ResponEliminaA més, recordem que la gran capacidasd d'aquest edifici permetria alliberar d'aparcaments molts dels nostres carrers que podrien convertir-se en carrers de vianants.
I tornaria a ser una contradicció la previsió de convertir en vianants certs carrers sense abans haver resolt el problema de manca d'aparcaments.
Per al segon Anònim: Les cobertes verdes extensives requereixen un manteniment mínim. Consisteixen en un petit gruix de substrat, de 10 cm de profunditat mitjana, en què predomina el contingut mineral. Les varietats de plantes han de ser resistents a condicions climàtiques dures com sequeres, forts vents, pluges intenses o gelades. Aquest sistema requereix manteniment només un cop l'any i quasi no requereix aigua.
ResponEliminaAl centre de Europa aquesta exigència mínima d'aigua és pràcticament inexistent pel seu major règim de pluges. Aquí necessitaríem el suport d'un sistema de reg gota-gota, d'escàs consum d'aigua, recolzat pel dipòsit de recollida d'aigua de pluja situat a la planta baixa.
És una molt bona proposta. I la possible ubicació
ResponEliminaa l'aparcament de la plaça del Teatre amb sembla molt acertada. El número de plantes que s'hi poden fer nomès són 4 o es pot augmentar el nombre. És el lloc ideal, al mig del poble, de facil àcces i de sortida. Podrien fer-se molts carrers de vianants sense perdre aparcaments. Els botiguers i comerciants estarien encantats, perque en mnquen molts d'aparcaments a Roses.
Ara que hem somiat, toquem de peus a terra. Creus que aquest o els propers ajuntaments s'atreviran a fer-ho ?. Ho dubto molt.
L'esperança, Anònim, és que els partis polítics dels ajuntaments necessiten dels vots per arribar i per mantenir-se. Quan els programes polítics contemplen accions desitjables, si no es compleixen, aquesta qualitat en els programes es converteix en un greu defecte pel seu incompliment. I, en aquest tema dels aparcaments, el desig deixa pas a la necessitat. La nostra intenció és que la previsió d'aparcaments subterranis es llegeixi com a falta de previsió si no va acompanyada de camins possibles i realistes d'execució.
ResponEliminaTambé per a tu, Anònim: El nombre de plantes d'aquest hipotètic edifici és 4 doncs correspon a l'alçada màxima prevista pel nou POUM en aquesta zona. Podria tenir més, sense problemes estructurals, en una altra zona amb alçada reguladora més alta. En aquest cas, cada planta té capacitat per 80 places.
ResponEliminaEn altres emplaçaments, la planta, en lloc de ser circular podria ser el.líptica, quadrada o rectangular encara que els contorns en corba (el.lipse o cercle) sempre donarien a l'edifici una imatge menys pesada i perjudica menys als edificis pròxims.
Fins i tot, amb planta circular com en aquest cas, el diàmetre pot ser menor ja que el límit el donaria la longitud de la rampa i la seva pendent corresponent (menys longitud, més pendent i també menys capacitat de vehicles).
Siempre he oído decir que las construcciones en sótano son más baratas que las plantas superiores.
ResponEliminaAhora nos dices que son más caras, ¿cómo se explica?
Las construcciones en sótano se consideran más baratas en general pues normalmente se destinan a dependencias con acabados baratos, sin aislamientos, sin instalaciones ni sanitarios, sin distribución interior, sin cocina ni baños, sin carpintería exterior ni interior.
ResponEliminaLas plantas superiores, con todos esos elementos tienen lógicamente un precio/m2 más elevado.
Pero si esas plantas superiores tuvieran las mismas características constructivas que el sótano serían, en comparación, más baratas. Es el caso de este edificio.
Pero lo que realmente encarece desproporcionadamente su construcción, en el caso de Roses, es su particular geología, con roca granítica muy próxima a la superficie, que obligaría a unos costos de excavación muy elevados.
Si no es indiscreción, Juanjo, ¿puedes indicarnos a qué ciudad corresponde ese edificio y si ya está construido?
ResponEliminaNo es indiscreción, Sergio: Ese proyecto me lo inventé, desde cero, para acompañar la propuesta de nuevos aparcamientos que figuraba, desde el inicio de este blog en el apartado de “Futuras propostes”.
ResponEliminaPara darle un emplazamiento real lo imaginé en un espacio igual al de la Plaça del Teatre.
No corresponde a ningún encargo y su creación es consecuencia del tiempo libre originado por la crisis.
Es podrien fer doncs, 1 o 2 plantes soterrades i les 4 en alçada?
ResponEliminaEm sembla molt bona proposta i de fàcil circulació ineterna.
Salut
Jean Luc
Pensa Jean Luc que amb 4 plantes ja s'aconsegueixen 400 places doncs aprofites també la coberta, constituin 5 plantes efectives.
ResponEliminaFer 1 o 2 soterranis seria possible en aquelles zones de Roses que tenen la roca del subsòl a major profunditat i en aquestes zones es podrien construir 400 places en dues plantes soterrani convencionals, de major ocupació que aquest edifici i deixant l'emplaçament lliure per a una plaça "dura" (encara que hi ha arbres que es poden posar en 1x1x1 m de terra).
Un edifici, per qüestions de seguretat davant l'incendi, no pot tenir la circulació contínua des dels pisos fins al soterrani, ja que la planta baixa ha de suposar un canvi de circulació perquè sigui evident la seva sortida. Aquest edifici imaginari és més propi d'estar situat sobre rasant per la seva circulació, pel seu pati central, per les seves jardineres perimetrals i per la seva transparència.
Gràcies Jean Luc per participar.
Gràcies per la resposta.
ResponEliminaLa meva intenció de poder afegir 1 o 2 plantes era per intentar obtenir el major nombre possible de places d'aparcament.
Aleshores ( seguint amb la meva ignorància més absoluta), en aquells terrenys que la profunditat de la roca ho permetés, es podrien fer les plantes soterrades amb un accés completament independent de l'edifici en superfície?. Es a dir, com si fóssin 2 edificacions independents, una a sobre de l'altra .
Aprofito per felicitar als impulsors de l'ACP , per donar-nos la possibilitat d'aportar idees amb l´'unic interés d'intentar aconseguir el millor pel nostre poble.
Jean Luc
Doncs tens raó, Jean Luc, si es tractessin les circulacions de forma independent, seria molt senzill superposar el programa superior i el soterrat. Tan sols considerar que el nostre costum a intentar deixar el cotxe el més prop possible de la nostra destinació faria desitjar a la gent repartir convenientment els aparcaments en lloc de fer-los molt grans però separats.
ResponEliminaAquesta última solució és molt convenient quan existeix una xarxa de transport públic efectiva però aquest és un tema que es mossega la cua: No es fa servir el transport públic, ni la bicicleta ni anar a peu per un petit quart d’hora, perquè estem acostumats a aparcar (o a voler aparcar) sempre al costat. Si suprimíssim cotxes dels nostres estrets carrers i dotéssim la nostra ciutat de grans aparcaments descentralitzats, acompanyant tot això de una eficient xarxa de transport local, el centre de Roses seria agradable per a passejar, per a visitar, per a comprar, per a promocionar.
El que segur que no s'ha de fer és començar suprimint aparcaments dels nostres carrers deixant a l'aire les actuacions que haurien de ser les prèvies.
Gràcies de nou
Com a inspiració i exercici, em sembla lloable l'esforç que has fet Juanjo.
ResponEliminaCal buscar ubicacions als aparcaments per resoldre aquest problema de primer ordre que tenim al municipi. La plaça que esmentes és una de les millors per plantejar idees. I aquest és el fons que interpreto de la teva inquietud.
Si em permets donaré la meva opinió sobre l'edifici proposat, sobretot referent en el seu encaix a la trama urbana, ja que funcionalment no tindria dificultats.
Primer
Igual que hi ha manca d'aparcaments, també hi ha manca d'espais lliures de qualitat a les zones de més densitat, i més si estan rel.lacionades amb equipaments públics importants com seria el cas.
Sacrificar la totalitat d'un d'aquests espais em sembla un preu massa alt pensant en el futur.
Bé perquè podria acollir nous usos d'equipaments, bé per coses que s'ens escapen de necessitats futures.
Segon
Caldria saber abans de fer un apacament soterrat cal saber quin és el subsol que ens trobarem potser ens surt més fàcil d'executar del que podria pensar-se incialment. Jo m'he trobat una mica de tot.
Tercer
Observant el Guggenheim la planta baixa té una relació espectacular del nivell peatonal amb el carrer, amb el gran porxo d'entrada, i convidant a la ciutat cap al seu interior.
Resol les cantonades, i totes les trobabes amb la vialitat d'una manera exquisida.
La seva posició en testera controlant dos xanfrans també l'insereix a la trama de manera clara tot i la seva forma singular.
Això ho explico perquè crec que la proposta, que presentes s'ajusta més a l'exemple del Museu sense fi de le Corbusier (en té 3 construïts, ara recordo el de Tokio), tot i que l'espiral creix en alçada en comptes de en superfície.
Crec que la proposta té dos problemes a resoldre, l'arribada de l'edifici al terra, i les places triangulars, que m'imagino una mica residuals, potser m'equivoco, en relació a un espai lliure mes continu, i ben rel.lacionat amb els equipaments, la plaça, i l'entorn.
Entenc que és un exercici teòric amb el que això comporta, per mi es un edifici que podria estar aquí o a qualsevol altre lloc, i no pasaria res, la funcionalitat passa per davant de tots els aspectes. I crec que per ser rodó haurien d'agafar pes altres conceptes, principalment el del reconeixement de l'espai urbà.
D'alguna manera l'edifici del teatre seria un exemple d'això, com sortint de les mitgeres aconsegueix una singularitat i funcionalitat compensades, amb un bon encaix a l'entorn.
Ara intento mirar el POUM però no s'obre la connexió diria que han pevist una zona edficada al carrer que ve del mercat municipal i una zona central lliure relacionada amb el teatre. Desconec ara la destinació de la zona edificada, però em semblaria lògic que fos d'equipaments, i també la previsió que s'en fa del subsòl de tot l'àmbit
Soc partidari doncs de fer un aparcament soterrat i m'agradaria mirar concretament el POUM per poder valorar les seves determinacions.
Proposaria una altra zona en la havia pensat anteriorment també ben comunicada, però vaig veure que la previsió del POUM no la permetrà.
Està a la zona on es pretenia fer abans l'escola Vayreda. A l'inci dels Grecs.
La idea seria fer entrada i sortida a nivell de carrer davant la Sarfa. i aprofitar el pendent per fer un edifici semi soterrat amb combinació d'usos d'aparcament, habitatge, en diverses plataformes que adequades al pendent, anirien resolent l'espai, i els usos. Tenint també en compte de generar espai públic, permetent passos i connexions de carrers.
Perdoneu el missal.
ResponEliminaAbans que res, Dani, gràcies per el missal; pel que té de consideració primer, d'anàlisi després i, finalment, de síntesi de raonaments. No es diu el que dius després d'una lectura ràpida i un comentari improvisat. Hauràs deduït que l'exemple del Guggenheim és només això, un joc d'imaginació i la seva inclusió només correspon a la voluntat de plantejar la necessitat de buscar solucions que no es refereixin únicament a edificis enterrats que, com a única solució, em semblen una mica escapistes. El mapa geològic de Roses pot donar-nos dades per situar aparcaments subterranis en funció del tipus de subsòl i aquestes dades són els que haurien de figurar com a primer condicionant per preveure'ls i no al revés: ubicar aparcaments subterranis sense tenir en compte aquest pla geològic ja que la seva impossibilitat pressupostària impedirà la seva realització com així ha passat, per exemple, a la plaça Frederic Rahola.
ResponEliminaRespecte al teu primer punt, el programa de 400 places de l'exemple alliberaria espais públics per a altres usos i que, actualment, amb la manca d'aparcaments, només es destinen a aquest ús.
Pel que fa al teu segon punt, opino que un aparcament subterrani en una zona de subsòl que permeti almenys dues plantes seria la solució més lògica doncs albergaria dos programes coincidents: aparcament soterrat i equipament o espai lliure.
I en referència al tercer punt, et diré que justament la imatge del Guggenheim em va venir a la ment per la seva forma circular que deixava lliures les visuals cap al Teatre i que no tancava tant els edificis confrontants. Per això no vaig voler dibuixar una planta baixa que s'adaptés a l'emplaçament ja que inevitablement perdia com a espai públic aquestes placetes triangulars arbrades.
Però repeteixo, aquest pseudo Guggenheim no és més que un exercici d'imaginació i una petició desesperada de solucionar el tema de l'aparcament a Roses .
Està clar que Roses necessita aparcaments, ara bé, esgotem les possibilitats de soterrament.
ResponEliminaLes possibilitats d'aparcaments soterrats no estan esgotades. El que estan esgotades són les arques públiques per construir-los i també la paciència dels ciutadans que els esperen.
ResponEliminaHi ha diversos espais públics que actualment estan destinats a aparcament en superfície: plaça del Teatre, plaça Frederic Rahola, plaça del mercat de verdures i fruita, esplanada davant dels cinemes, plaça Tarradellas, solar del carrer La Llotja entre Norfeu i Pescadors, solar al carrer Dr Fleming entre Espronceda i Tirso de Molina i algun més que ara no recordo. Tots ells estan previstos al POUM com aparcaments subterranis i espais lliures en superfície (excepte la plaça Tarradellas en la qual no es preveu aparcament subterrani).
Però el pressupost que representaria construir 1 o 2 plantes soterrades (segons el subsòl) sobrepassa les disponibilitats actuals de l'economia municipal. I, mentrestant, tots aquests espais públics es perden com a zones de repòs, de passeig o de jocs.
Per això, aquest joc d'imaginació proposat, perquè un edifici de 400 places com aquest, de cost limitat, pugui alliberar 10.000 m2 (!) d'espais públics perquè puguin ser destinats per a ús i gaudi dels ciutadans i no tan sols dels seus vehicles.
Gràcies, Juanjo, per participar.