dimecres, 30 de juny del 2010

12. Cala Murtra, platja naturista amb "cara i ulls"

Ja fa anys que cala Murtra es va dedicar al naturisme. Però aquesta dedicació 'formal' només consta a la pròpia cala mitjançant un rètol (molt deteriorat) i un parell de pintades que, per postres, els banyistes es troben quan arriben a la mateixa platja, després de baixar el feixuc camí des de la carretera de Montjoi. És evident que la gran majoria no voldran fer l’esforç de tornar a pujar cap amunt pel sol fet de no voler despullar-se i així han de conviure naturistes i banyistes tèxtils amb totes les tensions, incomoditats i males cares que això comporta. Exactament el mateix passa amb les embarcacions que fondegen a la esmentada cala i que no tenen cap mena d’avis que es tracta de l’únic espai naturista que Roses ofereix als seus visitants.
Per tot això proposem:
1. Que cala Murtra sigui oficialment anomenada PLATJA NATURISTA a tot arreu inclús als planells oficials de l’Ajuntament (a la web ja figura com a tal).
2. Que sigui senyalitzada com a tal des dels seus accessos (carretera de Montjoi, camí de Ronda, etc.), així com també a peu de la mateixa platja;
3. Que les boies de delimitació de la zona de banyistes portin un rètol ben visible per indicar als patrons de les embarcacions que hi fondegen que es tracta d’un espai reservat per a naturistes;
4. Que s’estudiï la possibilitat d’oferir a qualsevol organització sense ànim de lucre rosinca (Creu Roja, Roses contra el Càncer, Tramuntanets, etc.) d’explotar, durant els mesos d’estiu, un ‘xiringuito’ sostenible i extremadament respectuós amb l'entorn a la mateixa platja per dotar-la d’una sèrie de serveis que ara li manquen.

Thomas Spieker
Associació Ciutadana per a la Participació
roses.acp@gmail.com
CLIQUEU AQUÍ PER ESCRIURE I VEURE ELS COMENTARIS (5)



6 comentaris:

  1. Els felicito, senyors de ACP, per la seva iniciativa i a Vè. especialment Sr. Spieker per la seva proposta sobre Cala Murtra, platja a la qual tinc un especial afecte. Sempre que podem, venim de Barcelona amb els nostres amics doncs, a més del seu paisatge, trobem un comportament general de civilització on els uns i els altres (naturistas i tèxtils, com Vè. diu) comparteixen la platja sense problemes.
    Per això aplaudeixo la iniciativa que la informació sigui visible abans d'arribar a baix doncs els conceptes d'informació prèvia i llibertat van molt lligats.

    ResponElimina
  2. Teniu tota la raó, la cala Murtra és una meravella.
    Es va dedicar “oficialment” al naturisme en una època en que banyar-se o prendre el sol despullat estava prohibit. Posteriorment la jurisprudència ha deixat clar que la prohibició era il·legal.
    Avui, amb la llei a la ma, ja no cal proclamar una platja nudista, totes ho són i fer declaració de que la platja és exclusivament per a naturistes, crec, seria discriminatori, un atemptat a la gent que no els hi agrada, o no s'atreveixen, a despullar-se en públic tot i que no tenen cap inconvenient a conviure amb els que sí ho fan.
    Com que no hi ha solucions, fàcils cal posar en marxa la imaginació: per què no fer uns rètols ben vistosos on es proclami, com a mèrit propi de la cala que és tracta d’una platja “recomanada per a la practica del naturisme”, aquest text no impedeix ningú a anar-hi i avisa de que és possible trobar-hi banyistes en “pilotes”.
    Certament, cal posar rètols a dalt de la carretera i als inicis del camí de ronda, entre la punta de l’Almadrava i Falconera i, a l’altra banda, venint de la Rostella o de Montjoi.
    Al mar, també rètols?, no, si us plau . . .

    ResponElimina
  3. Em sembla més lògic el comentari de Carles Pàramo sobre la platja "recomanada per a la practica del naturisme", que només com a platja naturista. Així tothom hi quep. Bona proposta.
    El xiringuito no sembla adient en una platja salvatge com aquesta. La qüestió dels serveis si que s'hauria de tenir en compte.

    ResponElimina
  4. Personalment, m'adhereixo a l'objecció de no posar rètols al mar. A més, encara que com diu Anònim, la informació és important, la situació és molt diferent entre el que arriba en vaixell i pot virar sense problemes si no li interessa el que veu i el que ja ha baixat per aquest camí d'accés i no té forces ni ganes de tornar enrere.

    ResponElimina
  5. Gràcies per les vostres aportacions. Estic completament d'acord amb allò dels "rètols al mar", però em temo que davant la manca de sentit comú, no hi ha cap altre remei que la regulació. Les boies que delimiten l'espai per als banyistes a les cales ja porten un rètol ben clar, en forma de dibuix que s'entèn en qualsevol idioma, que prohibeix l'amarratge - tot i així sempre hi ha barques amarrades. També m'agrada molt la fórmula que proposa en Carles, però - creieu que la gent ho llegirà en 7 o 8 idiomes? Per suposat que el mes maco seria que tothom hi pogués conviure i no només a la Murtra, però crec que hi ha gent a una i altre banda (naturistes i tèxtils) que agrairien un espai ben delimitat i senyalitzat. Potser caldria trobar una platja 'menys bonica' perquè els 'tèxtils' no s'hagin de sentir apartats, ja que entenc que aquesta és l'autèntica 'gaita', oi? En tot cas, com quasi sempre, el problema no és la gent educada i amb seny. El problema son els quatre desaprensius de sempre que sobrepassen les lleis no escrites d'educació i bon gust.

    Pel que fa el "xiringuito", òbviament no estic pensant en cap caseta de la Frigo ni res per l'estil. Però una barra maca feta amb quatre fustes i una nevera per poder prendre alguna cosa fresqueta crec que no seria mala idea. Sempre que s'integri a la natura del lloc, es clar.

    ResponElimina
  6. La meva parella i jo hem descobert la Cala Murtra per casualitat aquest estiu. Ens vam enamorar de l'indret a primera vista. Era molt d'hora i no hi havia més que un senyor, despullat, banyant-se en la companyia del seu gos retriever. No vam dubtar ni un segon en treure'ns les sabatilles de córrer i la resta de la roba per baixar a fer un bany i gaudir com salvatges d'aquesta platja tan meravellosa. Ni tan sols ens havíem fixat en les pintades mig furtives que indiquen que a la platja es practica el naturisme, fins que vam sortir de l'aigua i vam riure de pura felicitat. Per fi una platja naturista!

    Al dia següent vam tornar, cap al migdia i quina va ser la nostra frustració en comprovar, no ja que la platja estava ben poblada de banyistes (com és lògic i normal en un indret tan bonic) sinó que la gran majoria d'ells portaven banyador, ignorant les indicacions i deixant als pocs banyistes nus arraconats a un costat de la platja, fent pinya moral entre ells. Una petita resistència d'idealistes que no tenien més remeï que conformar-se i compartir la seva anatomia exposada amb la resta del personal.

    Sé que aquest és un tema polèmic i que el més fàcil és emparar-se sota la bandera del respecte mutu i compartir, naturistes i tèxtils, la Cala Murtra en perfecta harmonia. Però això és, des del meu punt de vista, un acte d'injustícia. Una platja nudista, una sola entre moltes altres, també precioses i ben properes, és molt demanar? És molt demanar un petit indret on les persones que volen gaudir despullades de la natura puguin fer-ho sense haver de patir la molesta presència de vulgars mirons? Ei, no ens trenquem els vestits encara, que ja sé que portar roba no és símptoma de perversió, que jo també vaig vestit normalment. Faltaria més. Però repeteixo, insisteixo i em faig pesat: és molt demanar un petit indret, declarat oficialment naturista, on poder estar tranquil, lliure de mirades incòmodes i en pilota picada?

    Jo vaig començar a practicar el nudisme el dia que, per casualitat, vaig anar a parar a la Cala Fonda, a la Mora (Costa Daurada) i em vaig fixar en que molta gent anava despullada. No tothom, però si la majoria. Com que tenia vergonya, no em vaig treure el banyador, però em sentia més despullat que aquella gent. Sentia que l’estrany era jo i que aquella gent no tenia perquè patir la meva presència, que bé podia ser la d’un observador rescalfat. Vaig vèncer els meus prejudicis i em vaig treure el banyador. El meu cul semblava el far del Cap de Creus, de la lluentor que tenia. Aquell cul no havia vist mai la llum del Sol. Recordo que l’acte d’aixecar-me i fer quatre passes per arribar a l’aigua em va suposar un gran repte. Però quina sensació tan fantàstica! Em vaig sentir bé amb mi mateix, amb l’entorn i en llibertat. Per això animo als banyistes tèxtils a que, si volen visitar platges on es practica el naturisme, siguin valents i no es quedin a l’ombra de cap bandera moral. Els seus culs ho agrairan i la seva ànima també.

    ResponElimina